Opinió

M’escriu el ministre

M’ha escrit el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per informar-me que m’apugen la pensió, com a la resta de jubilats. Un increment, diu, del 8,5%. Com que tot el que vingui de qualsevol ministre s’ha de comprovar, engego l’ordinador i obro un full de càlcul. Comparo la nova pensió amb la vella i en resulta una pujada del 8,49998 per cent. Bé, ho acceptarem com a sinònim aritmètic del cinematogràfic vuit i mig. Però tot seguit comparo les caselles d’«import líquid total», és a dir, el que m’ingressaran al compte a final de mes, i em surt que la pujada s’abaixa fins al 7,076 i dotze números més. I aquesta és la xifra que compta, perquè és la que omple la guardiola de pagar els rebuts i treure bitllets del caixer.

A hores d’ara ja deuen haver endevinat que l’origen de la diferència és el salt en el tipus de la retenció per l’IRPF. La quantia del descompte a compte s’engreixa en un catorze per cent (els estalvio els decimals). És a dir, que de tots els increments de la notificació del ministre de pensions el més espectacular, en percentatge, és el de la queixalada que s’emporta el d’Hisenda.

Com que de ministre a ministre canvia la cartera però no el Govern, podríem dir que aquest s’endú amb una mà un bon tros del que em concedeix generosament amb l’altra mà. Ell s’organitza i jo ho pateixo.

Es pot argumentar que la fiscalitat progressiva apuja els tipus quan creixen els ingressos. Però diuen que l’increment de la pensió és per mantenir el poder adquisitiu minvat per la inflació, de manera que, en la pràctica, em donen el mateix. I com que me’n retenen més, en realitat me’n donen menys. Aquest problema es resoldria ajustant cada any les tarifes de l’IRPF per compensar la pèrdua del poder adquisitiu dels diners, però mai no ho fan. Els sous i les pensions cada vegada allarguen menys al supermercat i alhora cotitzen més a Hisenda. I no esclata cap revolució. Si no sortim al carrer per queixar-nos d’això, ja em diran de què.

Subscriu-te per seguir llegint