Opinió

L’error de Jordi Pujol

Artur Mas creu que Jordi Pujol es va equivocar amb la seva confessió del dia de Sant Jaume del 2014. El partit que havia creat quaranta anys abans ja arrossegava problemes per diverses acusacions de corrupció, però el fet que ell mateix, el pare fundador, reconegués haver amagat diners a Hisenda va ser un cop excessiu. CDC era la criatura de Pujol, i el seu descrèdit personal afectava necessàriament tota la formació. Aquells dies no costava gaire trobar veterans convergents amb les mans al cap, que repetien: «però què ha fet aquest home?», sense aclarir si s’esveraven pel delicte confessat o pel fet mateix de la confessió. Com si d’un malalt infecciós es tractés, es va muntar al seu voltant un cordó sanitari amb retirada d’honors, plaques inaugurals i fins i tot escultures, i el procés de desinfecció va arribar fins la refundació del partit amb canvi de nom i de dirigents, un acte sagramental que alimentava la imatge de culpa. Artur Mas diu ara que Pujol, per afrontar un problema familiar, va fer un gest amb «un cost polític que ha transcendit més enllà de la seva persona». En aquesta secció ens hem preguntat alguna vegada què hauria succeït si el concili familiar l’haguessin guanyat els fills contraris a la confessió i partidaris de negar-ho tot. Si a les informacions de premsa sobre investigacions de la fiscalia hagués replicat que eren mentides dels enemics del catalanisme i les clavegueres del poder. Si hagués convocat els catalans a manifestar-li un altre cop el seu suport, com quan la fiscalia li va plantar una querella per la fallida de Banca Catalana, trenta anys abans. Si hagués recuperat la frase d’aquell dia de 1984: «el govern central ha fet una jugada indigna». Si, mentrestant, hagués enviat a la Patagònia els seus fills més embolicats en negocis estranys. Si tot això, potser Convergència encara seria Convergència i no caldria recuperar-la per l’estrany sistema de presentar Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona i deixar que els tribunals rosteixin Laura Borràs.

Subscriu-te per seguir llegint