Els joves i la cita secreta

José Ángel Oliván exdirigent de la UGT d’Aragó, ens dona algunes claus de futur des de la confiança en els joves: «El gran repte, doncs, dels moviments progressistes és el de proposar de nou el canvi, identificar els fonaments reals del poder, crear nous instruments que ofereixin a la següent generació un panorama que resolgui les incongruències de l’anterior. Recobrar la il·lusió, recobrar la utopia, recobrar el futur». «L’essencial és invisible als ulls», ens va dir Antoine de Saint-Exupéry, la gent jove que actua, que es mou en la societat són la resistència al «descerebramiento» com anomenava a la desmemòria Manuel Vázquez Montalbán. Va ser el producte de l’anihilació franquista de la cultura republicana.

Les hemeroteques estan plenes d’informació que alguns historiadors porten a col·lació anys després, no és estrany que vulguin acabar amb la història i les humanitats. Ja hi ha símptomes preocupants, no només al no poder consultar arxius 80 anys després, sinó en les creixents dificultats de consultar documentació en molts dels arxius de casa nostra. A la fi voldrien cremar tots aquells que no van destruir al final de la dictadura. Segur que incomoda a aquells que van creure que havien sumit per sempre en el silenci als desafectos. La sorpresa i la pena és que hi estan contribuint els responsables de molts del guardians dels arxius catalans i espanyols.

Walter Benjamin ens va dir que «hi ha una cita secreta entre les generacions passades i la nostra». Tenia raó. Estic molt fart de la generació del maig del 68 a casa nostra. Una generació tramposa que entrediuen que practicaven l’amor lliure mentre en realitat es casaven verges per l’església. Continuen desenvolupant una solidaritat generacional que jo no tinc en absolut. Crec en solidaritats lineals entre minories de persones desafectes de diverses generacions. En aquesta sí. Però per tenir credibilitat davant d’altres generacions anteriors i posteriors el primer que cal és autocrítica, una cosa que la generació del Maig del 68 creu que té a veure amb l’automoció.

Cal que entre les generacions més sèniors i les més joves existeixi un flux de generositat dels més grans als més joves. Aquesta és una forma de mantenir un esperit combatiu. En el fons hi ha la idea que allò que nosaltres no vam aconseguir ho facin els que venen després. Les victòries són sempre provisionals, a més podem sofrir derrotes i anar enrere. Els drets no s’hereten, es conquisten un cop i es defensen cada dia. I en el camí de les lluites es construeixen uns llaços de fraternitat amb els ciutadans del futur que donen sentit a la vida.

Subscriu-te per seguir llegint