L’eòlica marina i la necessitat d’escoltar el territori

La transició energètica és una realitat global i, al mateix temps, local de cadascun dels territoris on s’implementen projectes de renovables. L’emergència climàtica ens exigeix la màxima celeritat possible, però no podem caure en errors del passat, on molts dels grans projectes energètics no tenien en compte les sensibilitats i inquietuds dels territoris ni comptaven amb les mesures necessàries per reduir al màxim el seu potencial impacte sobre l’entorn. Això desencadenava, inevitablement i amb raó, una resposta ciutadana hostil.

L’eòlica marina, tant a Catalunya com a la resta de l’estat, és a punt de rebre el seu impuls definitiu per part del Govern central, amb l’aprovació dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) i la definició del marc legal que regularà els criteris dels concursos públics. Això representa una magnífica oportunitat per impulsar les renovables de forma diferent, exigint la màxima integració i consens territorial diferents projectes d’eòlica marina.

Aquest canvi de model és un repte de país que incumbeix polítics, empresaris i organitzacions de la societat civil. És el moment d’exigir que els criteris dels concursos públics que han de decidir quins projectes d’eòlica marina es desenvoluparan als nostres mars, entre ells a l’Empordà, requereixin als promotors un apropament efectiu a la ciutadania i als agents socials, polítics i econòmics del territori, fomentant el consens i la integració.

L’administració ha de posar el territori al centre del desenvolupament de l’eòlica marina. I per fer-ho, ha de ser molt clara en la redacció dels criteris socioeconòmics d’adjudicació, requerint als promotors un exercici de transparència que faciliti el lliure accés a tota la informació relativa als projectes. També una via de diàleg obert i efectiu amb el territori abans dels concursos, destinada a garantir la interlocució entre totes les parts i on els promotors es comprometin a escoltar el territori i incorporar les seves demandes en la mesura del possible.

Al mateix temps, també és imprescindible que els diferents moviments ciutadans reflexionin sobre l’impacte que té la inacció davant el canvi climàtic, perjudicant els propis paisatges, ecosistemes i zones agrícoles que es pretenen protegir. Hi haurà qui negui o prefereixi ignorar el canvi climàtic, mantenint que tot plegat és una exageració o conspiració capitalista. Amb aquests sectors, malauradament, serà impossible arribar a consensos, per molt diàleg i transparència que s’exigeixi.

Compatibilitat mediambiental

La implementació de l’eòlica marina a Catalunya i la resta de l’estat ha de ser extremadament respectuosa amb l’entorn i la biodiversitat. La seva regulació ha de ser especialment estricta amb la necessitat de minimitzar els seus possibles efectes adversos sobre els ecosistemes.

Tot i que les renovables són una eina imprescindible per a la descarbonització del nostre model energètic i contribueixen a la conservació dels ecosistemes, l’administració ha d’exigir tots els estudis mediambientals necessaris per assegurar el mínim impacte dels projectes, així com un alt compromís per part dels promotors. Sí, l’emergència climàtica ens urgeix a actuar, però no és acceptable avançar aquest desplegament de l’eòlica marina sense demostrar la seva sostenibilitat ambiental. Necessitem el màxim rigor en els estudis i en les possibles correccions necessàries, però això no ens pot portar a dilacions inacceptables: l’eficiència burocràtica i la diligència de cada un dels actors implicats és clau.

Com a societat tenim la responsabilitat conjunta de contribuir a confeccionar normes que estudiïn meticulosament cada proposta en base a aquests criteris socioeconòmics i mediambientals. Els projectes adjudicataris han d’integrar les demandes i sensibilitats del territori, aportar-li valor i minimitzar el seu impacte ambiental al mateix temps que contribueix a frenar el canvi climàtic. Aquest canvi de model només serà possible si els concursos públics obliguen a demostrar, amb resultats tangibles i informes contrastats, que els projectes proposats tenen aquesta voluntat de transparència, diàleg, consens, retorn i integració territorial.

Per fer front a l’emergència climàtica hem de sumar esforços com a societat i actuar conjuntament, deixant enrere comportaments que, d’un costat i altre, ens facin cometre el mateixos errors que al passat. El diàleg, la transparència, el consens social i la integració han de ser el motor de l’eòlica marina a casa nostra. L’objectiu és comú i el repte és immens. Ens hi juguem molt i tenim poc temps per actuar.

Subscriu-te per seguir llegint