Palamós i Sant Joan, un poble de futur?

Pere Coll a la seva obra Les identitats catalanes de Cervantes: Cervera o Servent, estudia l’obra cervantina des d’una perspectiva multidisciplinària. Creu que l’estudi de l’obra per si mateixa ens porta al convenciment que l’autor és un català, concretament de Barcelona.

Catalanismes: Glop: Porció de líquid que es beu i que cap d’una vegada a la boca; en castellà sorbo. Llegim a Persiles: «Que fue darle de beber un golpe de agua» (glop d’aigua). A Rinconete y Cortadillo: «Por un sevillano rufo a lo valón, tengo socarrado el corazón». («Socarrado» és català. En castellà és chamuscado).

Veiem en refranys: «No se toman truchas a bragas enjutas» (QII, cap. 71, p. 555). «Qui vulgui peix que es mulli el cul». «Lo que cuesta poco se estima en menos» (QI, cap. 34, p. 473). «El que res no costa, res no val».

Al (QII, cap. 10,13,41,42,51) es refereix a l’avellana. Recordem que es troba a Catalunya, però no a la manxa. I al (QII, cap. 54, p . 433) ens parla del caviar. El caviar era desconegut a Castella, en canvi, al delta de l’Ebre era un menjar habitual.

En Pere Coll, en el seu extraordinari llibre, ens diu que Cervantes és Rafael Cervera. Que al inici del Quixot, el mateix Cervantes, ens dona la resposta, on parla del seu cavall, que en canviar d’estat ha de canviar de nom i fa un joc dels seus: ens diu que ja que era un rossí, li afegeixes el sufix antes ( el que era abans) i ja el tenim batejat com a Rocinante. El mateix pot fer amb el seu cognom Cerv-antes.

Rossi + Antes = Rocinante. Cerv. + Antes = Cervantes

Quixot I, p. 42: «nombre, a su parecer, alto, sonoro y significativo de lo que había sido cuando fue rocín, antes de lo que ahora era, que era antes y primero de todos los rocines del mundo».

Cerv.........era; Cerv........antes (Cervantes abans de dir-se Cervantes és deia Cervera).

Soc Javier Heredia, un advocat de 34 anys que fa gairebé un any va arribar a Palamós i Sant Joan des de Ciudad Real, lloc que molta gent denomina «l’Espanya profunda». Estic aquí perquè em vaig enamorar d’una palamosina de tota la vida i no vaig tenir més remei que mudar-me, però el que no podia imaginar és que també m’enamoraria de la gent d’aquest poble res més arribar.

Els veïns de Palamós i Sant Joan són gent senzilla i agradable que m’han fet sentir com a casa des del primer minut que vaig venir a viure aquí. Palamós és un poble de pescadors, molt agradable per viure, si que és cert i no fa falta que m’ho digui la gent, que ha viscut temps millors.

El primer que crida l’atenció és la falta d’oportunitats, especialment per a la gent jove. Un municipi que troba a faltar la falta d’inversions i infraestructures.

A la meva parella i a mi ens encanta passejar per Palamós i perdre’ns pel carrer Major, però no obstant això no deixes de veure locals buits de botigues de tota la vida que es veuen obligades a abaixar la persiana. Ens encanta sortir a passejar pel passeig marítim, que segons expliquen els veïns i veïnes, està pendent d’una gran reforma. Reforma de la qual només són visibles en els cartells.

Una altra nota, desgraciadament, característica de Palamós i Sant Joan són les tanques d’obra sense paletes treballant dins. Porto gairebé un any aquí i sempre estan les mateixes obres, en el mateix estat sense avançar un mil·límetre. Com per exemple les obres de l’Eixample o la prolongació d’Enric Vincke. Gairebé com un reflex del que és Palamós actualment. Immobilisme i inacció. A tot això haig d’afegir la brutícia que trobem en els nostres carrers reflexa també l’abandonament del poble.

Tinc la sort de viure molt a prop de l’Hospital Comarcal de Palamós i cada dia veig el que suposa una infraestructura com aquesta per a un nucli de població com Palamós i Sant Joan i el que suposaria per al mateix que el futur Hospital Comarcal marxés d’aquí per a anar-se a Platja d’Aro o qualsevol municipi, com s’està rumorejant.

A més, tinc edat suficient, ja que he viscut unes quantes campanyes electorals, per suposar que l’emplaçament del nou Hospital Comarcal pugui usar-se com a proposta per a treure rèdit electoral en les pròximes eleccions municipals.

Palamós i Sant Joan necessiten un canvi, no cal que ho digui jo ja que és el que es comenta als carrers i en les cafeteries del poble. Fa falta molta feina per a revertir aquesta situació en la qual està sumida el poble des de fa uns anys, només hem d’aprofitar les nostres possibilitats.

Subscriu-te per seguir llegint