Opinió | Mateu Frigoler Teixidor Canet d’Adri

Recordant en Joan Parés i Clarà

La carta apareguda en aquest Diari de Girona, de la família del millor tible de tots als temps, en Joan Parés Clarà, haig de dir que em va causar sorpresa i molta indignació. Jo, que vaig assistir el passat octubre a la cerimònia del seu comiat, amb una església d’Amer prou gran i que es va fer petita per la multitud de gent que volien donar el seu últim adéu a una persona tan popular i estimada al poble, mai hauria pensat que entre tants amics i coneguts hi faltaria una representació de la Cobla La Principal de la Bisbal. Una cobla que al llarg de vint-i-cinc anys va ésser, amb la seva estimable col·laboració, la millor del món en la interpretació de sardanes.

Com és possible que el seu director, en un dia que no tenien cap compromís musical, acompanyat d’uns quants membres d’aquesta Principal de la Bisbal, faltessin a un acte tan entranyable com el comiat del seu millor tible durant molts anys i potser irrepetible. Una cobla orquestra anomenada Oficial de la Generalitat de Catalunya no pot caure tan baix, ja n’hi ha prou que hi caiguin els nostres polítics. Una cobla orquestra que no fa honor al seu nom de la principal. Això en els temps del seu millor mestre i director, el recordat Conrad Saló, no hauria passat.

Joan, tu vares ésser el Messi del tible, tu també et mereixies molts tibles d’or, tots els sardanistes i amants de la «dança més bella» et tindrem per sempre en el record, descansa en pau.