Opinió

Un Premi d’Honor perifèric

Fa pocs dies vam ser coneixedors del 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: el valencià Josep Piera (Beniopa, 1947). Com tots els altres guardonats, n’és un digne mereixedor.

Dit això, volem fer una proposta al jurat corresponent per a properes edicions. En no haver-hi, fins al moment actual, cap persona premiada de l’Alguer, Andorra o la Franja, en aquest escrit ens agradaria de proposar un nom de cada un d’aquests indrets.

Antoni Canu (Ocier, Sardenya, 1929) és un reconegut poeta alguerès. És un home convençut de la importància que tenen les perifèries per a la preservació d’una llengua. Li agrada de dir que l’Alguer és portadora d’una identitat cultural única, que afegeix valor i pluralitat al món de la catalofonia.

Ha bastit una ciutat literària que fa molt de goig, amb uns edificis especialment importants i singulars: Poesies (1995), En l’arc dels dies (2000), Nou cant (2007), Les mies mans (2014) i Ànimes precioses (2019). Sap dignificar la quotidianitat. Mitjançant un vers àgil, curt i precís, aparentment senzill, sap transmetre al lector la seva experiència viscuda.

Josep Enric Dallerès (Vilafranca del Penedès, 1949) és una persona molt vinculada amb Andorra, on ha exercit càrrecs públics d’alta responsabilitat. Té una obra literària sòlida, amb caràcter durador. Ha cultivat diferents gèneres, de manera especial, la poesia. El 2007 fundà Anem editors, un segell dedicat a les humanitats, que presenta un bon nombre de volums relacionats amb el Pirineu i que ha contribuït al naixement de noves veus literàries.

El doctor Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) resideix a la Franja de Ponent des de fa molts anys, per bé que també passa temporades a d’altres indrets. El podem presentar de diferents maneres: llicenciat i doctor en Lletres; filòleg; membre de la Secció Filològica de l’IEC, del Consello Asesor de l’Aragonés, de l’Academia de l’Aragonés; president d’Iniciativa Cultural de la Franja... De caràcter tenaç, podem resseguir les seves petjades en articles, llibres, obres col·lectives, ressenyes, traduccions... i en la participació –contínua i incessant– en activitats de caràcter ben divers. Tot plegat dona fe d’una tasca ingent. La tesi sobre el parlar de la Codonyera (Baix Aragó), no sols marcaria la seva trajectòria intel·lectual i professional, sinó també particular, familiar i pública.

La catalanitat és viva i diversa i un Premi d’Honor perifèric contribuiria molt a visualitzar-la i a reforçar-la.

Subscriu-te per seguir llegint