Com me’n surto?

En el dia a dia, ens anem trobant amb diferents dificultats, algunes de les quals resolem de manera senzilla. Per a altres, però, se’ns fa més difícil trobar una solució i, per més que ho intentem, ens mantenim en aquest bucle del qual no podem sortir. Tanmateix, com que volem resoldre el problema, provem una sèrie d’estratègies que anomenem solucions intentades, però, sense saber per què, el problema continua i, en alguns casos, insistir en el que ens hauria d’ajudar a solucionar-lo és el que fa que empitjori, provocant-nos frustració i esgotament.

Imaginem-nos algú amb moltes preocupacions que li apareixen en qualsevol moment del dia. Ha intentat diverses maneres per deixar de pensar-hi: practicar mindfulness, sortir a córrer, escoltar música, llegir, quedar amb amistats, etc. Totes aquestes solucions intentades tenen una lògica en comú: fer per intentar no pensar. Segurament hi haurà persones que, duent a terme alguna d’aquestes accions, aconseguiran evadir-se de les preocupacions. En aquest cas, serien solucions funcionals. Però què passa si, en altres casos, en altres individus, no funciona? Ens trobaríem davant de solucions intentades disfuncionals, i hauríem de cercar un altre tipus de lògica per resoldre el problema. I és que sovint ens costa canviar perquè actuem segons el que ens dicten les nostres creences, però podríem ser més flexibles i entendre que no hi ha solucions bones ni dolentes, sinó algunes que ens funcionen i d’altres que no.

Aquesta persona amb preocupacions seria un exemple de problema individual (com ho seria també no poder conciliar el son, tenir fòbia a conduir, necessitar controlar-ho tot...), però també existeixen problemes que impliquen un conflicte amb una altra persona, com ara la nostra parella o fills, les amistats, els companys i companyes de feina, etc. En qualsevol dels dos tipus de problema i partint de l’enfocament de la teràpia breu estratègica, el primer pas és clar: identificar totes les solucions intentades que no ens han funcionat, per deixar de posar-les en pràctica i cercar noves fórmules que tinguin un altre tipus de lògica.

«I si en comptes d’intentar no pensar en les preocupacions, els hi dedico una estona al dia?». Amb aquest canvi de plantejament, podríem començar a analitzar les nostres preocupacions, classificar-les entre les reals i les només probables i, si cal, demanar ajuda per poder canalitzar-les. D’aquesta manera, estaríem dedicant-hi un espai i un temps a aquests pensaments i, durant la resta del dia, podríem seguir amb les nostres tasques quotidianes.

En resum, el primer pas per poder canviar és deixar d’intentar el que no ens funciona. I el segon, buscar un o una professional que ens ajudi a trobar els nostres propis recursos, que són, en definitiva, els que ens portaran a solucionar el problema.