Josep Vallverdú

Josep Vallverdú (Lleida, 1923) és una de les personalitats que apareixen en el mosaic de commemoracions que promou la Generalitat de Catalunya aquest 2023.

Vallverdú és un dels escriptors més destacats de les lletres catalanes. A prop de complir cent anys, continua ben actiu. Al llarg de la seva trajectòria ha cultivat també les facetes de professor i traductor. Traduí obres de Chesterton, Elliot, Greene, Piaget, London, Stevenson, Wilde...

Home equànime, ferm, generós, treballador... Dotat d’una traça fabuladora extraordinària, d’una intel·ligència subtil i d’una gran capacitat d’escriure a raig. La seva obra és extensa i variada. Ha aconseguit que molts nois i noies, de generacions diferents, s’engresquessin a llegir llibres. El seu conreu literari per a públic adult és, també, ben important.

Els seus anys d’infantesa i joventut foren especials i importants. En una entrevista que tinguérem el goig de fer-li ara fa deu anys per al Dominical d’aquest diari, ens explicava, en remuntar-se a la seva infantesa, que els primers records que li venien al cap eren «La joia de poder fabricar joguines, dibuixar i llegir, a l’hivern; i de poder baixar a l’hort o a la vinya, a l’estiu. L’aprenentatge, també, a estar sol i no fer-ne cap problema». La seva mare morí l’any 1942. Com que el jove Vallverdú no disposava de càmera fotogràfica, es va passar dues hores dibuixant-la al llit de mort. Encara en conserva el dibuix.

Ens volem aturar en «la seva etapa gironina». L’any 1949 es traslladà a Sant Feliu de Guíxols. S’hi obria una acadèmia i el contractaren com a director. En acabar-se aquella etapa, continuà un temps més a la població, on feu bons amics, entre els quals Agustí Calvet, Gaziel. No sols això sinó que s’hi implicà molt en diferents activitats: ingressà al Centre Excursionista; exercí de periodista, de secretari de jurats literaris... i participà en conferències, teatre, cineclub, etc.

El 1969 és l’any de Rovelló, narració emblemàtica de la qual s’han fet moltíssimes edicions, s’ha traduït a diferents llengües... i fins i tot arribà a la televisió. Vallverdú ens comentava «que és un personatge simpàtic i el seu aprenentatge remet al d’un nen durant els primers anys de la vida, sempre en clau d’aventura i peripècia».

Tot el que ha fet ha tingut i té un punt de connexió: l’autoexigència. L’any 2000 se li concedí el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ens afegim, amb admiració i agraïment, a la celebració de l’Any Josep Vallverdú!

Subscriu-te per seguir llegint