Pau Faner

Pau Faner (Ciutadella, 1949) és un dels autors més destacats del panorama literari català. També excel·leix com a pintor. Compta amb una obra coherent, extensa i sòlida, que ha construït des de Menorca.

Ha conreat diferents gèneres: la novel·la, la literatura infantil i juvenil, el teatre... Ahir estigué a Girona, amb motiu de la presentació, a la Llibreria 22, de la seva darrera novel·la, La dama de Constantinoble.

De ben menut, en els primers anys d’escola, un mestre li digué que tenia molta «fantasia» i que no escrivia malament. Anys més tard, quan cursava el preuniversitari, el professor de literatura li avançà que no tardarien gaire temps a veure llibres seus publicats.

Es doctorà en Filologia Romànica. La seva tesi doctoral fou publicada el 1982 sota el títol La nova narrativa illenca des de dins. Exercí durant molts anys a l’IES Josep M. Quadrado de Ciutadella com a catedràtic d’anglès.

El seu nom s’associa amb el realisme màgic i les seves obres han estat sovint escrites des de referents mítics o fantàstics. A ell, però, més que etiquetes, el que li importa de debò, com ha dit algunes vegades, és escriure bé.

El seu primer llibre, Contes menorquins (ed. Moll) sortí publicat l’any 1972. Francesc de Borja Moll, lingüista i editor, fou un referent per a ell. Li obrí camins i li facilità l’entrada en el circuit literari.

Més de cinquanta anys de treball tenaç i creatiu li han omplert les motxilles de la qualitat, l’experiència i la tècnica i li han atorgat un domini evident de la creació literària. En donen testimoni fefaent obres com El mal de guerra (2013), ambientada en el segle XIII i en la qual el protagonista, en Marc Roses, es forma a Girona, a l’hostal –inventat– de cal Misèries; L’amor del capità Gavina (2016); Com s’assembla la vida als somnis (2017); El dia i la nit (2018)...

L’any 2014 ens deia el següent: «Jo ja tinc seixanta-cinc anys, però no me’ls sento. Escric cada dia i també faig altres activitats creatives. Potser al final diré: Tant d’escriure i per a què? Però encara començo un llibre rere l’altre amb l’esperança de superar-me i fer-lo millor i que tingui més èxit. (...)».

La dama de Constantinoble és una novel·la genial on, a partir de la tragèdia de l’assalt otomà a Ciutadella l’any 1558, s’hi projecta, per damunt de tot, un personatge femení –na Sola– que durant tota l’extensa novel·la malda, amb uns poders i unes habilitats molt especials, per recuperar la llibertat. Enhorabona i gràcies, benvolgut Pau!

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint