Forats a la xarxa d'aigua i forats en la gestió de la sequera

Fa força anys una persona que en sap em va explicar que un dels grans problemes a Catalunya és que s'escapava molta aigua per les canonades que estaven en mal estat. Ara, que estem de nou en una situació molt greu, malgrat que estaríem pitjor si no s'haguessin pres diverses decisions després de l'anterior crisi, ha tornat a sortir en tema de l'aigua perduda inútilment pels forats de la xarxa. Una informació publicada per El Periódico (del mateix grup editorial que Diari de Girona) posava en relleu el 2 d'abril passar la magnitud del desficaci. «Catalunya perd una quarta part de la seva aigua potable per culpa de les fugues», resava el titular i la traducció en xifres era encara més esfereïdora: 134.000 milions de litres llençats en un any, que podria omplir quasi totalment el pantà de Sau.

La font era l'Agència Catalana de l'Aigua, que no volia dir quins eren els municipis afectats perquè, sembla ser, el problema és tan generalitzat que repercuteix a pràcticament a tothom. La pregunta és, per què si fa anys que se sabia de l'existència de les fugues, no s'han solucionat? Tècnicament, no és fàcil, asseguren els experts, però no hi ha qüestió tècnica que no pugui solucionar una bona inversió dinerària. Mentrestant, el govern de la Generalitat intenta capejar el temporal com pot, amb cimeres que no porten enlloc i crits d'alerta com el d'ahir de Pere Aragonès: La situació de sequera «és greu» i això «obliga» a assolir «el màxim de responsabilitat». Però de res serveix demanar ajut quan la guineu ja està a punt d'atrapar la gallina. La feina s'hauria d'haver fet abans. Forats hi ha a la xarxa d'aigua i forats hi ha en la gestió del Govern.

Subscriu-te per seguir llegint