Girona sí que estima les pedres

Fa uns dies, el company i periodista Santi Coll va escriure que la seva estimada Figueres no estima les pedres. En el seu article feia referència a l’enderroc d’una part del mur perimetral datat del segle XIX del convent dels Caputxins. Coll lamentava la seva desaparició com, en el seu dia també, va passar amb la Cambra Agrària de la Rambla, alguns arcs del castell de Sant Ferran o l’enderroc de la Providència. De seguida em va venir al cap aquells anys vuitanta i noranta quan, a Girona, es va fer una aposta clara no per enderrocar sinó per recuperar. Gràcies a aquelles actuacions del govern de Joaquim Nadal -s’ha de reconèixer públicament i també deixar-ho escrit- ara podem gaudir d’un barri vell i d’un call jueu que són un model admirat i que s’han convertit en un atractiu, no només turístic sinó fins i tot per a viure-hi i per a l’obertura de molts negocis gastronòmics. Si a Girona haguéssim fet com a Figueres ben segur que la ciutat no seria un reclam per a milers de visitants o els seus carrers i places no haurien format part mai de desenes d’ambientacions de sèries i pel·lícules de gran renom. S’ha fet una gran conservació. Conservar el patrimoni és conservar el present i el futur. Això s’ha de tenir molt clar. El passat també és el futur.

Subscriu-te per seguir llegint