La ciutat del no

El Girona FC vol invertir 25 milions d’euros en una Ciutat Esportiva, és a dir, en patrimoni, en alguna cosa que perdurarà en el temps, però als del «no perquè no» tampoc els sembla bé. Aquesta setmana ecologistes, pagesos i veïns (bé, uns quants veïns, més aviat pocs) han fet front comú contra la construcció de l’equipament en sòl agrícola de Vilablareix, amb arguments que potser s’entendrien si parléssim de fer-hi PortAventura, i en canvi, del que es tracta és de construir camps de futbol d’entrenament. Per als jugadors professionals, òbviament, però també per als del filial, la base, els equips femenins i els que juguen la lliga Genuine.

Raúl Domínguez, tècnic i portaveu de l’Associació Naturalistes Girona (ANG), denunciava que aquest no és cap projecte d’interès públic perquè, segons ell, «és per a ús privat i per als jugadors de primera divisió». També, en l’acte que van fer dimarts, van criticar que el projecte que s’ha sotmès a exposició pública està «fragmentat» perquè només recull els dos primers camps de futbol i les instal·lacions auxiliars. El Girona, quan va presentar el projecte el febrer passat, sempre va dir que volia construir set camps, quatre dels quals, de gespa artificial. A Vilablareix els toca la loteria i encara n’hi ha que voldrien estripar el dècim. El no perquè no.

Subscriu-te per seguir llegint