Encara més TV3 versus la Verge del Rocío

Des de fa uns quants dies les xarxes socials estant que bullen per una paròdia del programa Està Passant emès per TV3, treball presentat i dirigit pel periodista Toni Soler, en el qual apareix la actriu Judit Martin interpretant la Verge del Rocío. El motiu de la polèmica no és el gag en si sinó de la manera com es va produir: l’actriu que simulava ser la Verge utilitzava un forçat accent andalús i, a més, va fer diverses al·lusions, durant els 10 minuts que dura la paròdia, a la vida sexual de la Verge del Rocío. Les crítiques no van trigar a arribar de diversos sectors i de tots els punts cardinals de les espanyes. El mateix capbuit del president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno (PP), sens dubte esperonat davant el panorama de les eleccions municipals i autonòmiques del proper 28 de maig, va retreure a través del seu compte personal el que ell va considerar el mal gust i el poc tacte per executar la paròdia. «L’humor és una de les senyes d’identitat de la nostra terra. És una manca de respecte a Andalusia, i a milers d’andalusos i les seves tradicions. Espero que per demanar perdó sàpiguen fer-ho millor», va dir Moreno, i va exigir disculpes al director del programa i a la emissora que l’havia emès. Tampoc van faltar a la condemna, entre altres, politicastres com el malèfic Jorge Fernàndez Diaz o el president de la Junta Aragonesa Javier Lambán. I, com no hi podia faltar, també hi va dir la seva el comunicador de la Cope, el catalanòfob Carlos Herrera. Àdhuc els dilectes membres de la Conferència Episcopal Tarraconense va criticar el gag de TV3.

Fins ara, que jo conegui, l’única resposta rebuda pel president de la Junta d’Andalusia és la del presentador i director de l’espai, Toni Soler, que en rèplica a la petició del president dels andalusos va indicar al seu compte de Twitter: «Et pots esperar assegut». Més clar i taxatiu impossible. Però no han estat sols els mandataris esmentats en les seves crítiques a l’equip de Toni Soler i a TV3. També s’hi han sumat altres col·lectius penibètics i mesetaris, la caverna mediàtica madrilenya i, com no podia faltar, la casposa fundació espanyola «Asociación de Abogados Cristianos», la qual assegura que ja té en marxa una demanda judicial contra el responsables del sketch de la discòrdia. Veurem quin serà el seu recorregut.

Caldria, doncs, que tota aquesta catèrvola que tan ofesos s’han sentit pel gag de TV3 fessin una ullada al text de la Constitució on es reconeix de manera nítida i inequívoca el dret a la llibertat d’opinió, d’informació i d’expressió i on es remarca el caràcter indissoluble dels esmentats drets, sobretot quant es manifesta clarament que treballs com el portat a terme per l’equip de Toni Soler suposen no només el dret d’expressar unes idees, amb les quals es pot estar més o menys d’acord o més o menys en desacord, sinó també el dret més genèric d’expressió, motiu per el qual la llibertat de premsa exigeix el reconeixement d’una espècie d’immunitat constitucionalment permesa, no només per la lliure circulació de notícies, sinó també per la lliure circulació d’idees i d’opinions. En resum, es pot dir que el dret fonamental de llibertat d’opinió en relació amb el més genèric de llibertat d’expressió, és essencial per assegurar les vies precises que poden formar una opinió pública lliure, indispensable per al pluralisme polític, que precisa un estat social i democràtic de dret. Tot això d’acord amb el que estableix el Conveni per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, aprovat per el Consell d’Europa el 4 de novembre de 1950 i subscrit pel Govern espanyol. Per altra part està clar que, segons la Carta Magna, i en aquest cas concret, ha de prevaldre el dret a la llibertat d’expressió sobre els sentiments religiosos o d’altre altre mena de qualsevol col·lectiu. La qual cosa és essencial en una societat democràtica com la nostra. Sense llibertat d’expressió no hi pot haver democràcia autèntica. Ara, i en aquest país, sembla ser que per molts al màxim a que podem aspirar és a un succedani de la llibertat d’expressió de paupèrrima qualitat.

Subscriu-te per seguir llegint