El que queda de la pandèmia

La decisió de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’aixecar l’emergència internacional per la pandèmia de la covid-19 ha servit per recordar-nos que no fa pas tant el coronavirus va semblar marcar-nos la vida per a sempre més. Estava vigent des del 30 de gener de 2020. Ara la covid-19 és com una grip, però la vida no era pas tant alegre tres anys enrere.

El primer cap de setmana de maig de 2020 la portada del Diari de Girona estava dedicada a un fet aleshores excepcional: després de 48 dies de confinament, començava la desescalada i parcs, jardins, platges i mercats es van omplir de persones que no podien esperar més per passejar o fer esport. Encara s’havia de mantenir la distància de seguretat, la mascareta i no es podia sortir del municipi on es vivia, i a més, hi havia uns horaris marcats, però allò ja semblava un gran què vist d’on veníem.

Tres anys després tot aquell malson sembla molt lluny, tot i que no només la declaració de l’OMS o que per entrar a una farmàcia, hospital o transport públic hagis de posar-te mascareta ens el fa recordar. A Girona, per exemple, una visita a l’oficina d’atenció ciutadana encara requereix cita prèvia i una bonica espera a l’entrada de l’Ajuntament, malgrat les queixes de la Defensora.

Subscriu-te per seguir llegint