Cremar les flors

No és cap notícia menor, perquè més enllà del fet, també ens ajuda a entendre allà on som. Resulta que la feina desinteressada que durant un mes havien estat fent veïns de Sant Narcís per a Temps de flors va quedar convertida la matinada passada en cendra per obra i gràcia d’un o d’uns brètols. Seria didàctic que, si els enxampessin i fossin capaços d’articular frases amb sentit, cosa que s’intueix difícil, poguessin explicar a la resta de ciutadans què hi van guanyar amb una acció tan valenta, refugiats en la negror de la nit.

Núria Quer i Josep Colomer havien dedicat quasi tres hores al dia, durant un mes, per tenir a punt una bola del món per a un muntatge de l’exposició floral. Estava instal·lada a la plaça de l’Assumpció des de divendres a la nit i ahir va aparèixer cremada. No he entès mai aquesta obsessió dels brètols pel foc, per cremar contenidors o per fer malbé l’esforç dels altres. Fer mal per fer mal. Uns covards, amagats entre nosaltres.

Que la imbecil·litat, però, no ens amargui l’existència. Per molts brètols que hi hagi sempre guanyaran els Quer i Colomer perquè la gent que busca el bé i la bellesa, de manera desinteressada, és la que fa que encara no ens hàgim socarrimat com a societat.

Subscriu-te per seguir llegint