Cigales i formigues

Dos personatges, la cara i la creu d’una mirada en l’horitzó. Ella, meticulosa, pacient, honesta amb la feina i conscient que la investigació demana deixar l’egolatria en el penjador de l’entrada del laboratori. Ell, amb complex de Robin Hood de la medicina, morter en mà prepara una potinga per salvar el poble de la pesta moderna i de la voracitat de les farmacèutiques. Es diu Didier Raoult, metge especialista en malalties infeccioses i exprofessor de la facultat de medicina de Marsella. No es pot negar que té requesta, la gent espera que pengi en la seva pàgina web un nou vídeo sobre el tractament de covid com si fos una taula de salvació davant el naufragi de la sanitat francesa. Molts pacients afectats de covid han de ser traslladats a Alemanya. Apareix a la televisió en hora punta, molts periodistes el visiten a Marsella, i el mateix president de la República Emmanuel Macron li ofereix un rendez vous. A la fotografia se’l veu amb la cabellera blanca que se li despenja fins les espatlles i una barba descolorida que recorda un plomer. Trenta mil francesos s’ofereixen com a conillets d’índies per provar l’aigua beneïda, trenta mil fracassos i quatre morts documentades pels efectes secundaris de la hidroxicloroquina, un fàrmac utilitzat contra la malària i un dels components de la potinga. Setze societats científiques parlen de «l’assaig terapèutic més salvatge que s’ha fet mai». Com pot ser que alcessin el vol tantes esperances fins i tot després de saber-se que la promesa de curació era el resultat d’un il·luminat! Recordeu les nostres lluminàries locals, la Forcades, el Pàmies i el seu diòxid de clor com a cura de la covid, de l’autisme i no sé de quantes xacres més?

Ella es diu Katalin Karikó, hongaresa que emigrà als Estats Units amb el seu marit i una criatura de dos anys. Des de l’any 2020 se li han concedit més de cent premis i i aviat serà investida doctora Honoris causa per les universitats de Harvard i Princeton. Karikó hagué de remar a contra corrent per fer entendre a les fundacions que havien de finançar les seves investigacions sobre la utilitat que podia tenir l’ARN missatger (ARNm) per obtenir un nou model de vacuna. L’ADN viu parapetat a l’interior del nucli de les cèl·lules per resguardar un bé molt preuat: el nostre codi genètic, el codi de barres per entendre’ns, i per aquest motiu envia a l’exterior del nucli el seu home de confiança, l’ARNm, amb ordres precises perquè iniciï el procés de fabricació de proteïnes, essencials pel funcionament del nostre organisme. Karikó es preguntà perquè no aprofitar l’esperit de formiga de l’ARNm per al nostre profit. Introduí un fragment d’ARNm del covid, concretament el responsable de la síntesi de la proteïna S de l’espícula del virus –lleugerament modificat per no despertar cap sospita– per obtenir un gran nombre d’elles que una vegada fora de la cèl·lula serien reconegudes com una invasió alienígena provocant que el sistema immunitari es posés en estat d’alerta i estigués preparat per si un dia s’hagués d’enfrontar a les escomeses de la covid. No hi ha misteri, només una ferrenya investigació que comença amb el nou mil·lenni quan s’obre una nova línia d’investigació contra el càncer: veure les cèl·lules canceroses com si fossin una infecció i crear una vacuna específica. Comptem en l’actualitat amb una vacuna contra un dels càncers més letals, el càncer de pàncrees sempre i quan sigui operable, amb resultats esperançadors. Aviat tindrem vacunes ARNm contra altres infeccions des de la grip fins a malalties ocasionades per paparres, i m’agrada pensar que l’aventura no ha fet més que començar.

Subscriu-te per seguir llegint