Madrid, la culpa és de Tierno Galván

Els resultats catastròfics de l’esquerra contra Ayuso a la comunitat i Martínez-Almeida a l’Ajuntament de Madrid, ens haurien de fer pensar una mica. Contra dos candidats realment molt molt fluixets hi ha hagut una hecatombe. En primer lloc, el PSOE ha quedat tercer en les eleccions municipals i en les autonòmiques. No he sentit cap reflexió. En segon lloc, una actitud suïcida de Yolanda Díaz del tot incomprensible per no forçar un acord entre les esquerres fa un any. Però el mal ve de lluny. La gent té memòria de peix i creu que els errors venen de fa tres setmanes. L’esquerra tenia l’hegemonia a Madrid en sortir de la dictadura. I la va perdre per culpa de dues persones: Enrique Tierno Galván i Joaquín Leguina. Avui analitzarem en primer. Tierno crec que és el culpable intel·lectual del fracàs actual. És un dels grans fraus de l’esquerra espanyola. La seva etapa va acabar amb el potent teixit associatiu antifranquista d’esquerres. Va preferir «La Movida». Va ser el primer exemple de polítiques culturals postmodernes a gran escala a Espanya. L’any 1979 s’esperava que els governs municipals governats per l’esquerra fessin una aposta ferma per a donar suport decidit a la societat civil d’esquerres. «La Movida» significa optar per un discurs antipolític, pel menfotisme, pel desinterès franquista per la col·lectivitat i la cultura. «La Movida» va significar un atac brutal contra l’ètica civil republicana del Madrid del «no passaran», el Madrid heroic, que emocionava al món sencer. Es tractava d’acabar amb el Madrid que va parar el cop d’estat franquista a les portes de la ciutat universitària, amb el poble en armes contra l’exèrcit d’Àfrica. Però també es tractava d’esborrar la lluita antifranquista més recent, els interessava als franquistes molt presents a la capital i li interessava a Tierno per dues raons, la primera personal, perquè no se sabés la seva real trajectòria i biografia personal i la segona per a desmobilitzar Madrid, premissa indispensable per a governants amb poca sensibilitat democràtica. Per altra part sens dubte el moment més penós per a les idees i valors republicans i de l’esquerra és quan llança una a de les consignes més immorals que mai un polític ha fet. En un concert de rock finançat per l’ajuntament, Tierno va parlar. Davant el desencantament brutal dels joves per la política, les institucions organitzaven concerts per dirigir-s’hi directament. Bé, en un concert Tierno va dir als joves l’any 1984: «el que no esté colocado que se coloque y al loro». Què hauria passat si els milers de persones del moviment obrer, del moviment veïnal, juvenil, etc., en comptes de lluitar per la democràcia i la llibertat s’haguessin col·locat? Quin missatge donava als joves en aquells moments en què les drogues feien estralls a Madrid amb milers de ionquis? La veritat és que des de les institucions es va canviar la cultura transformadora obrera i popular per l’alienació i «La Movida». Ara tenim Ayuso i Martínez-Almeida. És clar.

Subscriu-te per seguir llegint