Opinió

Puigdemont, l'alumne que corre riscos

Fa uns quants anys, quan estudiava segon de BUP, el professor de català ens va proposar una tasca que consistia a elaborar un escrit titulat «el risc». Pere Prada no ha estat mai un docent convencional, els que l'han tractat el coneixen prou bé, i per tant sabíem que la seva idea tenia una trampa en algun lloc. No una trampa amb mala llet, sinó una que ens obligava a una certa originalitat. No recordo què vaig escriure, ni recordo què va escriure el meu millor amic, ni la més intel·ligent de la classe. Només recordo el text que va presentar un repetidor que no tenia gens d'interès -o feia veure que no el tenia- per aprovar i que formava part del grupet que solia muntar tots els merders de l'institut. L'alumne es va limitar a posar el títol: «El risc» i el text «Risc és simplement això». Crec que no va fer cap falta d'ortografia i Prada li va posar un excel·lent. Va valorar que l'alumne s'havia posat en risc, perquè de la mateixa manera que va aconseguir una bona nota, en cas que el professor hagués interpretat que ens estava prenent el pèl a tots, se'n podria haver anat a casa amb un zero. Era murri i llest.

Fos el que fos, el «risc» de l'alumne era relatiu -potser li importava un rave treure bona o mala nota-, però va aconseguir crear, també, un cert risc per al professor. Si li hagués posat un zero, tots els altres estudiants ho haurien entès; si li posava un 10, la majoria d'ells es podrien emprenyar, que és el que va passar. Alumne i professor van optar per arriscar-se, cada un d'ells a la seva manera. Jo vaig trobar la situació genial, i per aquesta raó l'he explicat desenes de vegades tots aquests anys -potser per això la recordo tan clarament- i haig de dir que poques persones han compartit la decisió de Pere Prada.

Narro la història després d'analitzar els vots globals de Junts, ERC i PSC a les eleccions municipals a Catalunya. Una de les incògnites, abans dels comicis, era el resultat de JxCat i com hi podrien influir les decisions dels últims quatre anys: el trencament amb el PDeCAT, la marxa de Carles Puigdemont de la primera línia -tot i que no de l'ombra-, el cas Laura Borràs, la bicefàlia a la direcció o la sortida del govern de la Generalitat. En totes aquestes situacions semblava que Junts perdia un llençol a cada bugada, tot i que en les municipals és on tenia menys possibilitats de patir una davallada escandalosa. Resultat: el partit pràcticament s'ha mantingut en vots, passant de 558.508 el 2019 a 552.721 el 2023 i ha obtingut 54 regidors més.

Espectacular. Pràcticament, no ha notat cap dels fets negatius que podrien haver repercutit en el resultat electoral i que suposaven un risc, que semblava evident, per a la formació, la qual cosa vol dir que al darrere de tot el que s'ha decidit a Waterloo hi ha un càlcul que ha permès avaluar els danys i intuir fins a on podien arribar. Junts és un partit que té set vides, o més, i donar-lo per mort abans de temps és un error garrafal que potser és el que han comès els dirigents d'Esquerra després de quedar-se sols al govern de la Generalitat. Així com a Junts no li ha anat malament, a Oriol Junqueras i Pere Aragonès els hi ha passat tot el contrari. Els resultats han estat nefastos: de 822.107 vots el 2019, a 520.360 el 2023, fet que ha representat una pèrdua de 249 regidors. El PSC per la seva banda, ha guanyat les eleccions amb 712.992 vots (perdent-ne 55.000) i té 145 representants més als ajuntaments.

Una vegada un periodista del Diari i un assessor d'un partit polític van coincidir en explicar que Junts té encara llarga vida i que, de fet, la seva subsistència depèn, en part, d'aquestes decisions que semblen boges quan es prenen. Després de les eleccions de fa dos diumenges, veig a Puigdemont com aquell alumne de segon de BUP, corrent riscos a cada passa que fa, sí, però riscos calculats i relatius, que són incomprensibles en el moment en què es produeixen, però que li donen molta vida mesos després. I si no, llegim l'article de Laura Fanals de dissabte sobre els pactes sociovergents.

Subscriu-te per seguir llegint