La revolució de la revolució

L’any 1999 Diari de Girona va entrar a Internet. No sabíem a on ens portaria aquella decisió ni què representaria en el futur. De fet, mai ens vam imaginar que la xarxa ens ho canviaria tot de dalt a baix. Els sistemes de treball, l’organització, els perfils, els horaris. Internet ens ho va capgirar tot de dalt a baix i quan hi vam entrar no en teníem ni una mínima idea. A poc a poc, amb el pas del temps, vam veure que allò que havíem descobert a finals de la dècada dels 90 s’estava convertint en una possibilitat de superar les barreres, sobretot físiques, que no ens permetia l’edició en paper que havíem inaugurat en el cas del nostre mitjà de comunicació ara fa quasi 135 anys.

De cop i volta, Internet va permetre que se’ns llegís a qualsevol lloc del món, sense necessitat d’enviar un fax o un exemplar per correu ordinari. El nombre de lectors es va multiplicar d’una manera exagerada i vam veure que havia de ser una de les apostes clares de futur. Un futur al qual ja fa uns quants anys que vam arribar, amb una edició digital que ens permet precisament això: arribar a molta més gent i a tots els llocs.

Fa 135 anys que existeix Diari de Girona i en la major part d’aquest temps els canvis han estat molt lents i sovint fins i tot imperceptibles per als lectors. Es va passar de la màquina d’escriure a l’ordinador -només per posar un exemple-, però els ciutadans continuaven llegint un diari en paper que els arribava a primera hora del matí a casa seva, l’anaven a comprar al quiosc o el llegien al bar quan esmorzaven. Es modernitzaven dissenys, s’ampliaven el nombre de fotos, s’introduïa el color cada vegada amb més intensitat, però el producte continuava essent essencialment el mateix.

A finals dels 90 del segle passat, el panorama va canviar i a més d’accedir al paper cada matí -un producte elaborat durant tot el dia anterior- els lectors van tenir l’oportunitat d’estar informats en qualsevol moment de la jornada, gairebé a l’instant. Molts s’hi han acostumat i una part d’ells ens llegeixen en les dues plataformes: una per estar pendents de l’actualitat i l’altra per informar-se més pausadament. I els canvis, que abans eren lentíssims, es van revolucionar a marxes forçades. L’evolució de la tecnologia ens permet evolucionar amb la mateixa rapidesa també a nosaltres i des de la irrupció d’Internet la pàgina web ofereix cada vegada més nous serveis: dels texts i fotos vam passar a les fotogaleries, la possibilitat d’enllaçar a altres notícies complementàries, els vídeos, els àudios i ara els pòdcasts, només per destacar-ne alguns.

Hem après a viure en el canvi constant. Nosaltres i la majoria dels sectors. La revolució digital ens ha portat, no tan recentment com ens sembla, a una cosa que s’ha batejat molt hàbilment com intel·ligència artificial. Al principi no es deia així i algú va decidir buscar un nom diguem-ne «més comercial» i va funcionar. Tots en parlem, tots ens pensem que sabem què és i tots li tenim por perquè ens han dit que se li ha de tenir por.

Aquesta setmana Diari de Girona i Prensa Ibérica amb el patrocini de la Universitat de Girona hem organitzat una jornada sobre IA a la Cambra de Comerç amb la participació de Carolina Rendón, CEO i co-fundadora de BEE2BE TECH; Albert Sabater, director de l’Observatori d’Ètica en intel·ligència artificial de Catalunya; Lluís Juncà, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat i Miquel Roig, co-fundador de Milgrams. En l’acte vam aprendre diverses coses, entre elles que no li hem de tenir por a la intel·ligència artificial perquè serà el que nosaltres voldrem que sigui i que, com l’aparició d’Internet, ens portarà elements positius i negatius. El més important, però, és que molt probablement aquesta no tan nova eina no arribarà mai a tenir sentiments i sempre serà necessària la mà humana.

L’aparició de la xarxa ens va sorprendre a tots desprevinguts. El gran avantatge que tenim amb la intel·ligència artificial és que hem après del seu predecessor i ens hem acostumat a adaptar-nos al canvi constant. Internet va ser una revolució; la intel·ligència artificial només és la revolució de la revolució.

Subscriu-te per seguir llegint