Opinió

Rejovenir per llei

Un munt de coreans ha rejovenit dos anys de cop gràcies a la unificació legal del sistema per calcular l’edat. Es veu que el sistema tradicional compta que tens un any des del moment mateix de néixer i n’hi suma un altre cada primer de gener. Qui treu el cap al món la nit de cap d’any, just abans de les campanades, al cap d’uns minuts ja és una criatura de dos anys. De fet, per a moltes activitats tant privades com oficials els coreans del sud feien servir el sistema occidental, però en d’altres encara es mantenia l’ancestral, i era tot plegat un embolic. Ara el Parlament ha decidit oblidar la vella fórmula i arranar-ho tot perquè rutlli com a casa nostra i a cadascú li cantin l’«anys i anys» el dia que toqui amb les espelmes que toquin.

Però el sistema que ara eliminen els coreans a nosaltres no ens és tan estrany. Pensin en els segles. En quin segle vivim ara mateix? En el vint-i-unè. Però no han passat vint-i-una centúries des del naixement de Jesús, sinó vint i un parell de dècades. Això és perquè mai no s’ha comptat un «segle zero». Per tant, Jesús de Natzaret va viure i predicar en el segle primer després de Crist, és dir, després de si mateix.

El sistema que han deixat de banda a Corea també l’utilitzen diaris com aquest per confessar o proclamar la seva antiguitat. A la primera pàgina del Regió7 d’ahir, al costat de la capçalera, hi diu «any: XLVI» (no es cansin: 46). El diari té 46 anys? Va néixer el 30 de desembre de 1978, així que en compta 44 i mig. Però al primer número ja hi deia «any I», i el gener següent, «any II», com si fos un infant de Seül. El 30 de desembre que ve complirà els 45, cruïlla de la joventut i la sensatesa, però el 2 de gener a la portada hi dirà «any: XLVII» (no es cansin: 47). Poden preguntar-se si el decalatge té alguna importància i la resposta és que no. Per a les festes d’aniversari de la casa es compten els anys transcorreguts des del part. El 50è tocarà el 30 de desembre del 2028, d’aquí a no res. Esperem que Putin i el canvi climàtic ens permetin arribar-hi.

Subscriu-te per seguir llegint