La Ryder Cup se’n va de la Selva

Al pas que anem, l’emergència climàtica i la sequera que se’n deriva no semblaria pas que l’any 2031 pugui haver millorat. Al contrari, és probable que estiguem pitjor. Per això, la decisió del Govern de la Generalitat de posar límits a les exigències de l’organització, quan demana un tercer recorregut perquè la Ryder Cup es pugui celebrar a Caldes de Malavella en aquelles dates, semblen raonables.

Els camps de golf estan, des de fa temps, en el punt de mira d’ecologistes, conservacionistes, etc. Es necessita molta aigua per fer-ne la posada a punt i per mantenir-los. Això, sumat al perfil elitista, a vegades exclusiu, dels qui poden accedir a la pràctica d’aquest magnífic esport, fa que, sovint, generi controvèrsia i/o rebuig. Malgrat tot, en l’actualitat, molts camps es reguin amb un 100% d’aigua reciclada.

El de l’aigua, però, no és l’únic «problema» dels camps de golf. El folgat poder adquisitiu de molts practicants fa que al voltant de les activitats estrictament esportives es propiciï tota una vessant de negocis urbanístics, hostalers o com en vulgueu dir. Sovint, doncs, la construcció d’un camp porta associat algun projecte immobiliari de major o menor envergadura. Per a les infraestructures esportives, requalificar terrenys rústecs o agrícoles i convertir-los en equipaments, no acostuma a suposar massa problemes. Construir cases, xalets, hotels... són figues d’un altre paner.

He llegit tot el que ha publicat Diari de Girona aquests dies, a propòsit del gir que ha donat l’afer, amb la negativa del Govern a l’ampliació del camp conegut com la PGA. També, les declaracions i posicionaments de les diferents administracions i sectors implicats. No n’he acabat de treure l’entrellat. Sense tenir-ne un coneixement exhaustiu, l’aire que desprèn tot plegat és que el tercer recorregut reclamat pels organitzadors va, també, associat a un projecte urbanístic-immobiliari. Excessiu?

He jugat a golf molts anys. Un gran esport pel cos i pel cap! Vaig començar a practicar-lo en uns descampats als afores del meu poble, tirant boles amunt i avall. Posteriorment, amb la llicència d’independent que permet, amb unes despeses raonables, seguir diferents circuits amateurs, vaig jugar a gairebé a tots els camps de Catalunya. Quan podia m’escapava a l’Àngel de Lloret, a prop de casa, per practicar. Un camp actualment abandonat, entre altres motius perquè els cants de sirena que parlaven de la urbanització i l’hotel que s’hi havien de construir en paral·lel, no es varen concretar mai. Aquí hi havia el veritable «negoci».

Penso que exigir un tercer recorregut per la PGA de Caldes, esportivament parlant, no té massa sentit. Amb el recorregut de competició i un segon camp per als entrenaments n’hi hauria d’haver prou. I encara més, donat que a molt pocs quilòmetres hi ha clubs de gran nivell com Torremirona, l’Empordà, Peralada...que podrien suplir aquest tercer camp. Pel que fa a l’allotjament dels participants, també a pocs minuts hi ha instal·lacions magnífiques.

Sequera i/o negocis urbanístics ambiciosos? Exigències i expectatives desmesurades dels uns? Posicions estrictes i maximalistes dels altres? On rau i qui té la clau perquè la Ryder Cup es quedi a La Selva o se’n vagi, finalment...a Madrid?

Als qui ens agrada aquest esport, ens encantaria que s’arribés a un acord. I els qui pensem que la Ryder Cup pot suposar una oportunitat excepcional de promoció de Girona a escala mundial, també.

Subscriu-te per seguir llegint