«T’has aprimat? No sembles tu!»

T’has aprimat molt, no sembles tu». «Has guanyat algun quilet aquestes vacances, oi?» Qui no ha rebut mai un comentari com aquest? Probablement, tant vostè com jo, no només els hàgim rebut, sinó que també n’hàgim fet en alguna ocasió. Però, realment som conscients del mantra socialment acceptat que apleguen? Van lligats a la pressió estètica i poden tenir efectes devastadors sobre la salut mental dels seus receptors.

Situacions com aquestes, per exemple, les han viscut la influencer Kim Kardashian, el cuiner Alberto Chicote o els cantants Luis Miguel, Adele i Taylor Swift. Tots tenen una cosa en comú: han hagut de veure com se’ls qüestionava per canvis físics notablement visibles. Han hagut de suportar titulars a la premsa del cor que subratllaven la «preocupació extrema» que provocava les seves respectives pèrdues de pes. Swift, fins i tot, va confessar al documental de Netflix Miss Americana que la pressió mediàtica i l’impacte de les xarxes van fer-la caure en un trastorn alimentari. Aquests exemples reflecteixen una realitat. El màrqueting ha convertit el cos en un camp de batalla on sempre hi ha algun front obert. I, de forma inconscient, nosaltres també caiem en la trampa. Generalment, sense males intencions, exposem en veu alta aquells aspectes que ens criden l’atenció quan notem canvis físics en coneguts. Els ho diem com si no tinguessin miralls a casa.

Si algú s’ha aprimat, el lloem. Però si ho fa d’una forma massa notable, s’encenen les alarmes i se li diu que hauria de «menjar més». Quan algú guanya pes, els comentaris no solen dirigir-se a la persona com a tal, sinó que el canvi d’aquest subjecte esdevé un tema en l’ordre del dia del safareig amb els coneguts en comú.

Però amb aquestes paraules, s’està contribuint a la normalització de certs estereotips i s’està prioritzant l’aspecte físic a la salut mental. Associem la pèrdua de pes a l’èxit, mentre que guanyar uns quilos es demonitza i s’atribueix a tenir mals hàbits. Però, en comptades ocasions es pensa en l’impacte que aquestes paraules puguin tenir sobre l’altre, ni en els motius que l’han portat a canviar el seu aspecte.

Inconscientment, cada cop que qüestionem el físic d’algú, podem estar creant una llosa per a la seva autoestima. I si el congratulem, podem estar lloant un canvi originat per alguna situació no desitjada, com l’estrès, una malaltia o un trastorn. Vaig escriure aquest article després de llegir-ne un altre en què parlaven amb psicòlegs sobre aquesta qüestió. Recomanaven fer comentaris que deixin enrere el físic i posessin el focus en la part més anímica. Pot ser un pas per deixar de banda els judicis de valor i les terribles conseqüències que poden arribar a tenir.

Subscriu-te per seguir llegint