El primer emigrant turc?

Molts historiadors creuen que el seu gremi no parla del passat sinó del present. Consideren que els testimonis dels fets antics s’interpreten des de l’experiència i els prejudicis de l’era actual. Critiquen que fonts documentals, objectes, ruïnes i restes arqueològiques, s’estudien amb l’ajuda dels conceptes i utilitats que ordenen la vida contemporània. Per què pensem que les pintures rupestres tenien funcions rituals i no simplement recreatives? Potser perquè la nostra civilització ha cobert els murs dels temples amb imatges de sants i escenes pietoses? I si l’artista de la cova de Lascaux no fos un precursor del mestre de Taüll sinó del Picasso mes tauròfil?

Si els historiadors són víctimes conscients d’aquesta deformació de la perspectiva, els que no se sotmeten al rigor de la professió la poden patir molt més. Aquesta reflexió que ve a tomb de la notícia que Ötzi, la mòmia de fa 5.300 anys descoberta el 1991 en una glacera dels Alps, pertany a un home de pell fosca i, a més a més, afectat d’una severa alopècia. És a dir, que ja era calb quan va perdre la vida entorn dels 45 anys, probablement a causa d’una fletxa disparada per l’esquena. Ara bé, les representacions artístiques del personatge han estat sistemàticament les d’un caçador o guerrer de pell clara i cabell llarg i abundant, com els figurants de certes recreacions poc rigoroses de grups de sapiens en documentals cridaners. Per què es va donar per fet que Ötzi era blanc quan la mòmia era fosca? Com que els indígenes moderns dels Alps són de pell clara, es va pressuposar que ell també, i l’enfosquiment es deuria a la momificació. El present projectat sobre el passat.

La propina: el treball amb l’AND de les restes han determinat que els ancestres d’Ötzi feien de pagesos a la península d’Anatòlia. La deformació contemporània que comentàvem abans ens portaria a vincular-lo a una nissaga d’«emigrants turcs a l’Europa central», com ara mateix m’hi ha uns quants milions.

Subscriu-te per seguir llegint