D’Ucraïna i de Catalunya

Del proper 30-IX al 8-X s’organitzaran arreu del món Setmanes de protesta, manifestacions als carrers i dejunis per pressionar políticament a favor de la pau a Ucraïna. Així es va acordar a Viena el cap de setmana del passat 10 i 11 de juny a la Cimera internacional dels pobles per a la Pau a Ucraïna. També el pròxim 30-IX s’ha de presentar en públic el «Full de ruta» sorgit de la denominada Segona Conferència Nacional per l’Estat Propi (wwww.mxi.cat), iniciada l’1-X-2022, el Manifest de la qual es presentà a l’Ateneu Barcelonès el passat 20 de juny. Dos fets a tocar de l’estiu que s’aboquen a tocar de la tardor. Parlem-ne.

A la Cimera Internacional tinguda a Viena el juny passat, més de 300 persones representants d’organitzacions pacifistes de 12 estats es van reunir per primera vegada des de la invasió russa per exigir la fi dels combats. S’elegí Àustria com un dels pocs estats neutrals no pertanyents a l’OTAN que queden a Europa (amb Irlanda, Suïssa i Malta). Itàlia mobilitzà les majors manifestacions al seu país durant la trobada. Tanmateix, Viena, seu de la Secretaria de l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), que supervisà l’alto el foc al Donbàs el 2015, coneguda com «la ciutat de l’ONU», va ser força hostil davant la Cimera de la Pau. L’ambaixador ucraïnès a Àustria la titllà de quinta columna dels invasors russos. El diari liberal austríac Der Standard es va sumar ales crítiques a la Cimera. «Estem fermament convençuts que la guerra és un crim contra la humanitat i que no hi ha una solució militar a l’actual crisi», s’acordà en una declaració formal.

S’hi esperaven amb candeletes les declaracions dels representants d’Ucraïna, Rússia i Bielorússia. Yurii Sheliazhenko, secretari-tresorer del Moviment Pacifista Ucraïnès, no va poder sortir del país i va parlar als assistents a través de Zoom. Es queixà de ser víctima de les agressions i bombardeigs de l’exèrcit rus, però també de les violacions dels drets humans de l’exèrcit ucraïnès que li negava el dret a sortir del país per continuar estudiant a Münster. «Tots els barons de 18 a 60 anys tenen prohibit sortir del país i, si ho fan, són perseguits i segrestats. A més, les forces armades ucraïneses denigraven l’estatut de l’objector de consciència a tots els ucraïnesos contraris a la guerra.

Hi va haver també intervencions del denominat Sud Global (amb representants de la Xina, Camerun, Ghana, Mèxic, Bolívia). David Choquehuaca, vicepresident de Bolívia, va aportar les pràctiques de mediació de conflictes de les cultures indígenes per resoldre el problema. Ann Wright, coronel retirada i l’excongressista Denis Kucinich, eren entre la delegació dels EUA. En els debats dels tallers hi va haver molts desacords, sobretot per tres temes: les provocacions de l’OTAN, l’enviament d’armes (molts demanaven aturar-lo) i la retirada immediata dels russos dels territoris ocupats com a condició prèvia a qualsevol negociació (que molts no veien clara). La trobada ha resultat «un gran inici per a una coordinació global de noves accions i activitats», declarà Reiner Braun, un dels organitzadors, conscient que els participants es van comprometre a organitzar protestes des del proper 30-IX i durant tota la setmana següent. Ja veurem si aquí quallaran les protestes i accions als carrers que allà es van demanar.

Quant a la «Segona Conferència Nacional per a l’Estat propi» iniciada l’1-X-2022, amb el Manifest presentat el passat 20-VI, que introduïa els darrers debats telemàtics des del juliol fins aquest setembre sobre el nou Full de ruta, que serà presentat en l’acte de cloenda el proper 30-IX, cal recordar que la «Primera Conferència Nacional per a l’Estat propi» va néixer a Arenys de Munt 13-IX-2009. Els responsables van ser persones que havien viscut l’experiència de l’Assemblea de Catalunya dels anys 70 del segle XX (exactament del 1971 al 1977), rubricades per les quatre Convencions per la Independència Nacional organitzades per mossèn Josep Dalmau i altres al Palau dels Congressos de Montjuïc (la primera, els dies 14/15-III-1987; la segona, els dies 26/27-XI-1988; la tercera, els dies 1/2-II-1992 i la quarta, els dies 14/15-V-1994). Davant l’experiència d’Arenys de Munt, en veure la presència massiva de participants, van pensar en les condicions per intentar un procés d’unitat de l’independentisme. La «Primera Conferència Nacional per l’Estat Propi» es va celebrar el 30 d’abril de 2011 a Barcelona, al Palau de Congressos de Montjuïc. Hi assistiren 1.500 persones que van aprovar la Declaració fundacional i full de ruta. Val a dir que l’expresident del Parlament Ernest Benach i l’exconseller Joan Manuel Tresserras van apadrinar la presentació de la Conferència Nacional per l’Estat Propi, de manera que el moviment desembocà en la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el 10 de març de 2012, al Palau Sant Jordi de Barcelona. (El 4 desembre del 2011, a Vic, s’havia constituït l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI, a no confondre amb l’Associació Catalana de Municipis, entitat municipalista, constituïda a Vic el 3 d’octubre de 1981, per a la defensa dels interessos dels municipis i dels ciutadans de Catalunya bé que va adoptar el compromís fundacional de cooperar en la seva reconstrucció nacional).

L’ANC és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. El gener de 2022 tenia 96.401 membres, dels quals 45.960 eren socis de ple dret (pagant quota) i 50.441 estaven apuntats com a simpatitzants (sense pagar quota). S’estructura en onze regions que tenen representació al secretariat nacional. N’han estat presidents Dolors Marín (2011-12), Carme Forcadell (2012-15), Jordi Sànchez (2015-17), Elisenda Paluzie (2018-22) i des del maig del 2022 ho és Dolors Feliu. A partir de l’11-IX-2012, juntament amb Òmnium Cultural, l’ANC es posà al davant de la magna manifestació «Catalunya, nou Estat d’Europa» i de les campanyes i manifestacions que van seguir.

Caldrà veure si d’aquesta «Segona Conferència» en surt un nou Full de ruta que uneixi partits i entitats en la resistència vers l’alliberament desitjat i quin paper hi jugarà l’ANC.

Subscriu-te per seguir llegint