No dispareu

Es deia Lahcen El Adama, vivia a la masoveria de Can Pasqual a Arbúcies i el destí volgué que la seva vida es creués amb la d’un senglar i la d’un caçador. És sabut que quan una persona es mor li plouen elogis perquè és de ben nascut treure’s el barret davant dels qui ens deixen el seu bon record, però en el cas d’El Adama li han plogut pedres. L’alcalde d’Arbúcies, en Pere Garriga, lamentava que la víctima es trobés enmig d’una batuda i que no dugués roba vistosa per no ser confós amb un senglar o uns esbarzers. La convicció amb què ho deia degué fer pensar a més d’un que l’alcalde treballa en les estones lliures a l’asseguradora dels caçadors. Fa uns quants anys corria per un corriol de les Gavarres acompanyat de la Laika, una gossa fidel que desconeixia el que era una cadena, quan comencem a escoltar trets, els trets s’escolten cada vegada més forts, ella, poruga, se li accelera la respiració, de sobte se’ns acosta un senglar perseguit per la canilla, en veure’ns, a escassos metres d’on ens trobem, tomba en direcció al bosc i amb ell els lladrucs que l’encalcen. Ara podria dir que era un exemplar de 200 quilos i d’un metre i mig d’alçada, però no, era jove, no pesaria més de 50 quilos i l’únic que li quedava del morro era un penjoll ensangonat. Uns segons després escoltem un fort espetec, el pobre animal havia deixat de patir. Aquell dia la meva vida podia haver tingut la fi d’El Adama, una víctima més d’un desafortunat accident de caça. Per cert, no vaig trobar cap rètol que ens avisés de la presència d’homes armats, com n’he trobat en altres ocasions. Camines pensant en les musaranyes i de cop i volta veus armilles de color butà apostades darrera els arbres. Vull pensar que no disposaven dels suficients rètols d’avís per penjar en els diferents camins i corriols que conduïen al lloc de la batuda. Déu em lliuri de pensar que era una batuda que no disposava dels permís corresponent!

Crec que no m’equivoco si dic que sempre que es produeix un accident de caça es deu a un tret que no s’hauria d’haver disparat. En el seu elogi de la prudència dels caçadors, l’alcalde d’Arbúcies ens explica que on caigué abatut El Adama és una zona de vegetació espessa, un detall refermat per la Federació Catalana de Caça (FCC). Resulta assenyat disparar en un punt que no saps quin serà el destí final del projectil? El meu pare deia quan surt una pedra de la mà mai saps on anirà a parar. No és la meva intenció assenyalar el caçador que disparà el desafortunat tret, segur que li deu costar conciliar el son, sinó el risc que suposa caçar en un medi on poden coincidir a més dels caçadors, ciclistes amb les seves bicis elèctriques, amb les gravel, amb les de muntanya, caminants, corredors i ara que començarà la tardor els boletaires. La millor defensa és un bon atac, devien pensar els senyors de la FCC quan ens recordaren que entrar en l’espai d’un batuda pot reportar sancions administratives i fins i tot penals. Per favor,  senyors, ara no és el moment de fer-se el gallard, sinó de guardar un respectuós silenci. Estic d’acord amb la Coordinadora Salvaguarda del Montseny quan diu, amb altres paraules, que culpar la víctima d’imprudent per part de la FCC i del senyor alcalde no ha estat elegant ni digne, i que els caçadors no són funcionaris que fan una feina ingrata que s’ha de fer pel bé de la societat, sinó que ho fan per devoció. El senglar és un problema, i aquí se’m presenta un nus impossible de desfer, com tants en la vida, per una part entenc que la població de senglars s’ha de reduir i per l’altra se’m regira l’estómac veure com es mata o maltracta un animal per entreteniment.

Subscriu-te per seguir llegint