Pa per tothom

Les declaracions del president de la Federació d’Hostaleria de Comarques Gironines atribuint a les ajudes socials i les baixes mèdiques la falta de personal en el sector de l’hostaleria, no per esperades deixen de ser impactants. És impactant que un sector que fa bandera de la modernització i de la responsabilitat social tingui com a president un senyor que mostra sense cap complex una visió de negoci d’altres èpoques on la competència se centrava en rebaixar costos laborals i no en oferir un producte de qualitat com tant pregonen en aquests fòrums de turisme on mai estem convidades les organitzacions sindicals que representem als treballadors i treballadores del sector.

Durant èpoques de crisis, el gran nombre de treballadors i treballadores en situació d’atur ha pressionat a la baixa les condicions laborals i la necessitat de moltes persones de portar un sou a casa, ha fet que determinats sectors s’hagin aprofitat d’aquesta situació per incomplir d’una manera sistemàtica i generalitzada les condicions laborals. A ningú el sorprèn trobar-se el mateix personal per esmorzar, dinar i sopar cada dia de la setmana. O que una part del salari sigui en negre o que la temporada cada cop sigui més curta i mai tinguis la certesa quants mesos treballaràs aquell any.

La pandèmia va obrir els ulls a molta gent del sector de l’hostaleria quan van quedar fora dels ERTOS o els que van tenir la sort d’accedir-hi només cobraven pel que cotitzaven que en molts casos no era una jornada completa malgrat treballar-la amb escreix. Davant d’aquest abandó, van buscar feina en altres sectors en un moment de creixement de l’ocupació i de millora de la seva qualitat gràcies a la reforma laboral. Això ha suposat una manca de treballadors i treballadores en el sector que alguns volen solucionar portant treballadors de fora per mantenir els seus marges de benefici a costa de mantenir les mateixes condicions d’explotació.

El sector de l’hostaleria ha deixat de ser atractiu per a molta gent, però especialment per a la gent jove, com demostra que la meitat de places de l’Escola d’Hostaleria de Girona quedessin buides el darrer curs escolar. Per als i les joves el temps i el seu ús ha passat a ser un factor determinant a l’hora de prendre decisions laborals a diferència del que passava amb les generacions anteriors i, per tant, l’hostaleria deixa de ser una professió de futur i atractiva per convertir-se en un complement fins a trobar una feina «bona». No tenir plantilles estables, formades i motivades és un dels principals reptes de qualsevol empresa, però molt especialment d’aquelles on el servei a les persones són el seu principal negoci. Potser el senyor Escudero s’hauria de plantejar si pagar salaris dignes, treballar 8 hores, tenir dos dies de descans setmanals, formar als seus treballadors i treballadores, establir carreres professionals i eliminar els riscos laborals a la feina, vaja complir la normativa laboral, podria ser una bona política laboral per atreure treballadors i treballadores al sector. Perquè no és un problema «de cafè per a tots» sinó que fins ara «només hi ha hagut pa per uns quants».

Subscriu-te per seguir llegint