Morir treballant

La setmana passada les comarques gironines van patir dos importants accidents laborals al sector de la construcció, un d’ells mortal. Aquesta setmana n’hem tingut un altre de greu.

Tinc la sensació que la sinistralitat laboral s’ha normalitzat socialment. És un drama socials dels qual a penes es parla. Hi passem de puntetes i som incapaços de mostrar la preocupació que mereixen les víctimes. Ens hem acostumat a mirar cap a una altra banda, intentant no estavellar-nos contra una realitat sagnant.

És cert que, en perspectiva històrica, la taxa d’accidentalitat baixa, però la realitat és que estem molt lluny de les mitjanes que hi ha a Europa. Catalunya i Espanya no només estan entre els territoris europeus amb més atur i precarietat, sinó que també se situen en les primeres posicions del lamentable rànquing de l’índex d’incidència estandarditzat d’accidentalitat laboral.

Falta prevenció, però també fa falta molta més inspecció de Treball. Aquí és on els governs han de posar més recursos econòmics i humans per tal que els inspectors arribin a tots els racons. És l’única forma de reduir les xifres d’un drama de proporcions colossals, tant pel buit que deixa a moltes famílies, com també pels seus costos econòmics i conseqüències socials.

Subscriu-te per seguir llegint