Càmeres al vestuari

És el primer pas. El molt necessari primer pas perquè el futbol torni a acostar-se a la gent. Les imatges dels jugadors al vestuari abans dels partits, les seves xerrades al túnel, els micros en els minuts d’hidratació, les entrevistes… Són escenes i testimoniatges que enriqueixen l’espectacle. En definitiva, i això és el més important, que agraden a l’espectador, el mateix que paga per veure el futbol i manté el negoci. Unai Simón va insistir l’altre dia en la incomoditat que li suposa que una càmera entri el vestuari durant 30 segons abans d’un partit. Sort que no és pilot de F-1. Es graven i emeten gairebé en temps real les ràdios del cotxe amb els seus cabrejos i alegries. Això humanitza als pilots i enriqueix el producte. Si fos per Unai Simón, i uns altres que pensen com ell, mai hauríem vist, per exemple, la icònica imatge de Michael Jordan al terra del vestuari plorant després d’aconseguir un anell de l’NBA. 

En els últims anys hem assistit a un gradual allunyament entre el futbol i l’aficionat. Des de la pandèmia, pràcticament, han desaparegut les zones mixtes, l’espai en el qual els protagonistes i els periodistes es troben (o es trobaven) per transmetre als seguidors les sensacions del partit. Ara els clubs són els qui distribueixen les entrevistes que ells fan als seus jugadors. Del periodisme s’ha passat a la propaganda. Les preguntes incòmodes ja no existeixen. Els jugadors amb prou feines parlen amb els periodistes, es comuniquen a través de les seves xarxes socials o, això sí, quan hi ha un panell darrere amb publicitat de la marca que els patrocina. El negoci és el negoci. Els directors de comunicació són els encarregats de blindar els vestuaris. Fins i tot Gil Marín ha emulat l’estil del seu pare, Jesús Gil, amb les autoentrevistes. Ja n’hi ha prou. Que veiem tot el que passa al voltant del partit, que s’emeti el so del VAR, que els protagonistes parlin, que els clubs muntin festes abans dels partits i en els descansos. Que ens divertim, carai. En aquest món en el qual els jugadors viuen al marge de la gent celebrem que la Lliga busqui fórmules per arribar a tots i especialment als joves. 

Subscriu-te per seguir llegint