Escombraries i renúncies a preu d’or

L’Ajuntament de Girona apujarà un 25% la taxa d’escombraries el 2024. L’anunci, o millor dit el disgust disfressat de condemna, arriba pocs dies després que tant propietaris com llogaters hagin hagut de desembutxacar 170,80 euros (i 240,68 euros en el cas de les cases) per pagar la taxa d’escombraries. Però l’any que ve la broma s’inflarà fins als 214,98 euros en el cas dels pisos i 302,94 euros en el de les cases.

Llançar els pots de iogurt, els quatre pèsols de les mandonguilles de diumenge o els bastonets de les orelles els costarà, a partir de l’any que ve, 60 cèntims al dia i poc més de 4 euros a la setmana (si tenen una casa, però, obrir el contenidor els sortirà més car: 80 cèntims al dia i gairebé 6 euros a la setmana). La regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu, defensa que la taxa «es podria incrementar més del que ho hem fet» (es podia apujar fins al 34%), però l’Ajuntament no va voler «tensionar l’economia familiar». O no volia tensionar-la encara més i acabar trencant la corda, per por a que els contribuents es declarin en banca rota i hagin de convertir la ciutat que a tants ha enamorat en un macroparc d’habitatge social d’extraradi parisenc. L’argument de l’increment de la taxa anual és fer front a la inflació i al sobrecost que implica el tancament de la planta de Solius. Però no es queixin. Que sempre podria ser pitjor. Podrien viure a Salt, on l’Ajuntament ha proposat apujar la taxa d’escombaries un 30% l’any que ve (els habitatges passarien a pagar 217,98 euros anuals, a diferència dels 167,97 euros que han pagat al 2023).

Mentrestant, llogar un pis a Girona és gairebé un 15% més car que fa un any (el llogater d’un habitatge a les comarques gironines paga de mitjana prop de 640 euros mensuals) i els gironins que han comprat un habitatge ja destinen el 31,1% de la seva renda anual al pagament del primer any d’hipoteca. L’IBI, a més, també s’apujarà un 3,6% pels propietaris dels habitatges a Girona. Els supermercats, per la seva banda, s’han convertit en joieries exclusives on l’oli d’oliva verge es paga per quirat (la garrafa de 5 litres d’oli d’oliva verge ha passat dels 26 euros al gener als 62,79 euros registrats a principis d’octubre). El preu dels carburants fa haver de pensar-se dues, tres i vint vegades la necessitat (o el caprici) d’agafar el cotxe per allò de canviar de paisatge i carregar piles.

La inflació és aquell jòquer que sembla poder justificar-ho tot. No poden pagar les factures?, no dormin i busquin-se una segona feina, si pot ser de nits, que paguen més. No poden tapar-se una càries?, no passa res, masteguin per l’altre costat i no hi pensin. Sobretot no hi pensin. No poden pagar l’entrada d’un pis?, au va, problemes del primer món. I mentre els preus segueixen perforant sostres, tothom calla i paga. I amb els sous de la gran majoria de la població estancats, només queda seguir renunciant a tot per poder viure.