Qui l’entengui que el compri

L’ús habitual del català entre els joves de 15 a 34 anys (que generosos!) ha caigut quinze punts percentuals en quinze anys, segons constata l’Enquesta de Joventut de Catalunya. A Girona, menys de la meitat dels joves fan ús del català com a primera llengua. Al País Basc, en canvi, l’escenari és més optimista. I és que el 70% dels joves bascos d’entre 16 i 24 anys (aquí la categoria de jove és més realista) parlen euskera, una dada que a principis dels anys noranta només fregava el 25%.

Fa uns anys es va posar de moda mantenir-se ferm en català quan el cambrer de torn et repetia una vegada i una altra un «¿qué le pongo? amb cara de pomes agres perquè no entenia ni un borrall de la teva petició d’un «tallat curt de cafè amb llet desnatada i sucre morè i una flauta de fuet amb el pa sense xucar, que ser català no vol dir que m’hagi d’agradar el pa amb tomàquet». Ara, n’hi ha pocs que aguanten el tipus. Si no vols endrapar demà, és més fàcil canviar al castellà (i rodolí). Un escenari que ràpidament s’ha traslladat als nens que, hipnotitzats pels dibuixos animats i grans produccions comercials, intercalen el català i el castellà a la babalà. Als patis, els mestres constaten que molts nens catalanoparlants juguen en castellà. Perquè és més divertit. Perquè els surt així de natural.

Però a la mínima de canvi, tothom salta a la jugular. Com amb el darrer eslògan que ha llançat l’Ajuntament de Girona, «res canvia si res canvia», que ha causat un terratrèmol a les xarxes socials. «Sembla un català de Barcelona», els castiguen alguns. «La frase és gairebé incomprensible en català, perquè ‘res’ en una frase condicional vol dir ‘alguna cosa’», sentencien d’altres. El consistori ha saltat en defensa pròpia, compartint amb els usuaris un enllaç d’Optimot on volen deixar clar que la construcció de l’eslògan «és correcte». O la polèmica per unes declaracions de Mushkaa de fa més d’un any, on deia que «m’encanta el català, però hi ha gent que el parla d’una manera tan agressiva que fa que qui el podria parlar amb normalitat se senti rebutjada perquè li diran xarnego». Ningú el vol parlar però, quan algú el toca, volen ganivets.

Subscriu-te per seguir llegint