El nivell d’anglès i el dia de la marmota

El nivell d’anglès dels joves espanyols d’entre 18 i 20 anys cau en picat, segons constata l’Índex Education First. Si deixen de llegir l’article aquí, ho entendré. I no els guardaré rancor. Perquè per molta sequera que hi hagi, plou sobre mullat.

La culpa, s’atribueix a les carències del sistema educatiu. Proclamar anglicismes a la babalà està de moda: que si el nou local de brunch és un must, que si el teu crush et fa ghosting o el dilema de si tindràs temps d’arribar a l’afterwork després de posar-te fit a crossfit, que t’has de quedar sí o sí fins al final per sortir a la selfie. Els nadons acabats de néixer han de fer tummy time i, quan ja són nens, devorar dibuixos animats en anglès. Perquè si volen ser uns bons pares, d’aquells que la resta de progenitors aclamen a la sortida de l’escola, abans que el seu fill els demani [awa], l’han de fer proclamar «could you give me some water, dear daddy/mummy?». Al carrer es xapurreja més anglès que mai. Ara, a les aules es parla més malament que mai.

La caiguda lliure del nivell d’anglès ja ve de lluny. A l’institut -i d’això ja en fa una eternitat- sempre em preguntava per què cada curs impartíem el mateix temari. Els phrasal verbs van durar de 1r d’ESO a 2n de Batxillerat. El this i el that o el can i el can’t, que se suposava que ja havíem donat per tancat a primària, tres quarts del mateix. Els temps verbals no evolucionaven amb l’arribada del nou curs, sinó que cada any es tornava a començar pel mateix capítol: el present simple. Anant bé, a la primavera arribàvem al present continuous i, quan per fi arribava el moment d’aprendre una nova fórmula, sonava la botzina de final de curs.

Segons els resultats de les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO del curs passat, el 19,6% dels estudiants catalans d’entre 15 i 16 anys no arriben als coneixements mínims d’anglès. Els que hi arriben, si volen aterrar a la universitat amb un anglès que no faci mal d’ulls, han de passar per caixa i fer hores extres en una acadèmia. Però sobretot no es preocupin, perquè a les jornades de portes obertes de les escoles ja els hauran venut que els seus fills començaran a fer anglès just després de deixar el bolquer.

Subscriu-te per seguir llegint