«Aquí comença tot: el cervell a les aules»

Ha començat el curs escolar 2023-2024. Agustí Casanova i Masferrer ha constatat que Catalunya se situa a la cua d’Espanya i d’Europa en comprensió lectora. Segons ell, «encara no se sap massa bé la raó que expliqui que els estudiants catalans tinguin un nivell tan baix». (DdG, 12-7-2023).

L’any 1928, ara farà prop de cent anys, Alexandre Galí, la personalitat més destacada del moviment de renovació pedagògica de principis del segle XX, secretari del Consell d’Investigació Pedagògica de la Mancomunitat de Catalunya i director de l’Escola Normal, en la seva obra La mesura objectiva del treball escolar, dedica una part important a la resolució del principal problema que tenia ( i té encara) plantejat la Pedagogia: «la mesura objectiva de la comprensió lectora». Galí es va avançar en diverses dècades als informes PISA, Pirls, Timss o Mackinsey en elaborar una prova molt completa que va començar a experimentar a l’Escola Graduada de la Mancomunitat.

L’any 1995, anticipant-me als informes PISA (2000), vaig iniciar, a partir dels cursos de doctorat de la Universitat de Barcelona (1995-1997), la investigació «Indicadors objectius de nivells de comprensió lectora aplicables al text expositiu de l’ensenyament secundari». Les investigacions de Cajal sobre la plasticitat del cervell i les investigacions del neuro-científic Joaquim Fuster, autor de la monumental obra The Prefrontal Cortex, sobre l’escorça prefrontal, obrien el camí cap a la neuro-didàctica: la ciència que investiga com el cervell aprèn, comprèn i va adquirint coneixement i permetien, per altra banda, elaborar el millor sistema neuro-educatiu del món. En paraules del mateix Cajal: «Fabricar cerebros originales: he aquí el gran triunfo del pedagogo». En les seves recents memòries El telar mágico de la mente. Mi vida en neurociencia (2020), Fuster afirma que «la clau de l’aprenentatge radica en el lòbul prefrontal i, si som capaços de fer-lo exercitar, traurem tot el potencial dels alumnes (Cap. 8: Neurociencia y Educación).

Al llarg d’una dècada (2000-2010), vaig portar a terme una experimentació decisiva, en una de les institucions educatives més emblemàtiques de Catalunya, amb el programa: «Aquí comença tot: el cervell a les aules». La primera part del lema és del doctor Carulla, el rector de la Universitat de Barcelona que va posar la primera pedra de 120 escoles, arreu de Catalunya. Carulla fou, en paraules d’Alexandre Galí, «l’àngel de l’escola catalana». Carulla fou nomenat ministre d’Instrucció Pública el 12 d’octubre de 1923. Malauradament va morir pocs dies després, el 21 d’octubre. N’acaba de fer cent anys. La segona part del lema «El cervell a les aules», és del seu net, el doctor Joaquim Fuster, el neuro-científic actual que millor coneix el cervell humà (Universitat de Califòrnia-UCLA).

L’any 2009 vaig presentar el primer (i, fins ara, únic) Prototipus d’Unitat Neuro-didàctica a la Joaquín Fuster Chair of Cognitive Neuroscience (UCLA). Aquesta fou la valoració del propi doctor Fuster: «És un prototipus admirable, magistral, profund, oportú i definitiu, amb un argument didàctic totalment d’acord amb el meu argument neuro-científic». Un grup reduït de neuro-didàctics gironins, a partir d’aquest prototipus, està seqüenciant, sense cap ajut oficial, un Currículum Neuro-didàctic d’Educació Bàsica, semblant al National Core Currículum of Basic Education de Finlàndia.

L’any 2000, amb les dades del primer informe PISA, el seu director internacional Andreas Schleicher, ja havia indicat el camí correcte: «La comprensió lectora ha de ser la base de totes les assignatures». L’any 2011 vaig presentar, junt amb l’enginyer Gerard Fuster, germà dels doctors Joaquim i Valentí Fuster de Carulla, a la Consellera d’Ensenyament i al secretari de Polítiques educatives, el projecte de renovació del nostre sistema educatiu, amb el lema «Aquí comença tot: el cervell a les aules». El projecte va ser desestimat, sense cap explicació.

«Si no sabem com aprenem, com podríem saber com ensenyar», ha afirmat de manera contundent Leo R. Reif, president del MIT (Massachussets Institute of Technology). Si no exercitem , de manera sistemàtica i gradual, el lòbul prefrontal, al llarg de l’ensenyament primari i secundari, com podríem millorar la comprensió lectora? Els dos alumnes que van obtenir les notes més altes de Selectivitat, Olaya Fernández i Adrià Piñol, varen manifestar, fa temps, a La Vanguardia (23-9-2006): «Nosaltres mai vam fer exercicis de comprensió lectora al llarg de l’ensenyament obligatori».

Ara ja sabrà el senyor Agustí Casanova i Masferrer «la raó que explica que els estudiants catalans tinguin un nivell tan baix» i que el sistema educatiu català estigui a la cua d’Espanya i d’Europa en comprensió lectora, que «és la base de totes les assignatures»; un sistema educatiu, per altra banda, incapaç de «fabricar cervells originals» a les aules, que hauria de preparar els alumnes per afrontar decididament els reptes i els problemes que, en el futur, els presentarà la vida.

Subscriu-te per seguir llegint