Opinió

Reflexionar? Per què?

En el nou episodi del conflicte de Palestina observo l’habitual expressió d’opinions basades en la tria de bàndol i no en l’estudi dels fets. El punt de partida és identificar qui són «els nostres» i tot seguit seleccionem informacions i anàlisis favorables. El procés més raonable seria justament el contrari: examinar amb detall què passa, interpretar-ho amb tota la informació de context que puguem aplegar i, si cal, il·luminar els fets amb les normes morals que ens serveixen de referència permanent. Però aquest esforç només el realitza una minoria que, a més a més, sol rebre garrotades des d’un costat i de l’altre, perquè la reflexió serena sobre la majoria de conflictes mostra culpes i mancances en tots els implicats, i reclama de tots ells penediments i cessions per arribar a una solució. Quan estem convençuts que només «els nostres» tenen tota la raó i «els altres» tenen tota la culpa, qualsevol proposta de buscar la sortida en una via intermèdia és rebuda com una agressió i una mostra de complicitat amb el bàndol contrari.

Quan es va conèixer la notícia de la massacre del 7 d’octubre a càrrec de Hamàs i quan, tot seguit, el Govern israelià va posar en marxa l’ofensiva sobre Gaza, els seguidors habituals de la informació política catalana i espanyola podien endevinar, amb poc marge d’error, què dirien molts dels actors més significats, fossin polítics, mitjans, tertulians o articulistes. Els proisraelians i els propalestins estan força ben identificats i no deceben les respectives parròquies. Segons les veus d’un costat, tot el que faci Hamàs respondrà sempre a la lluita dels palestins per no desaparèixer de la faç de la terra. Segons les altres, qualsevol acció que ordeni Netanyahu serà part de la lluita d’Israel per no ser aniquilat pels qui mai no l’han volgut. I punt.

Per què ens hauríem d’entretenir a reflexionar si ja sabem que la culpa és de l’altre? Al capdavall, la neurologia diu que la majoria de les nostres decisions són prèvies a la seva racionalització explícita.

Subscriu-te per seguir llegint