Excessos de càlculs

El meu fill cau molt -es lamenta una senyora al meu costat. Ens trobem al parc infantil del barri, ella vigilant el seu nen, jo el meu nét.

Em fixo en la criatura i ensopega, en efecte, sovint amb les seves pròpies cames, molt llargues i primes, que mou amb descoordinació. El meu nét no cau, però crec que perquè va més a poc a poc. Pensa què farà abans de fer-ho. Això tampoc no és bo, em dic, perquè li treu espontaneïtat. El cas és que hi ha altres nens que corren sense pensar, es gronxen sense pensar, es llencen pel tobogan sense pensar, i surten indemnes tant de la velocitat com de la irreflexió. Em pregunto si seran aquests els que dirigiran el món del futur.

Jo caic, no sovint, però sí de tant en tant. Tinc l’habilitat de ficar el peu a totes les irregularitats del terreny, cosa que es tradueix en torçades de turmell i en esfondraments més o menys espectaculars del cos. No és estrany que aquestes caigudes coincideixin amb èpoques d’optimisme. Quan em sento bé, segur de mi mateix, tinc menys cura, em fixo menys en els perills del carrer. No són accidents greus: luxacions, petites ferides, nafres, etc., però tenen la virtut de parar-me, com si algú em digués que on vaig amb tanta pressa i de manera tan directa.

També em passa quan escric: els dies en què agafo el ritme ràpid, em cauen les frases a la meitat poc després de començar a escriure. Hi ha temporades en què les frases no volen córrer, ensopeguen de seguida si les empenys. Es trenquen per la meitat, després que hagis col·locat el subjecte i el verb, abans de començar amb els complements. Hi ha gent, en canvi, que escriu tot seguit, com aquests nens que corren d’una atracció a una altra del parc sense una sola ensopegada. Em cauen una mica malament aquests nens, no hi puc posar remei, encara que no són culpables de res. Tenen una bona motricitat i punt.

- En això, el fill de la meva veïna de banc ve amb una ferida al genoll que sagna profusament.

Li dic al meu nét que marxem i tinc la impressió que és un alleujament per a ell deixar de calcular cada salt que fa, cada carrera que emprèn.