L’abús de les cites prèvies

És un abús continuat, reiterat i també, segons apunten diverses fonts jurídiques, il·legal. Em refereixo a les cites prèvies amb què treballen determinats -cada vegada més- departaments de diferents administracions. L’altre dia vaig escoltar a la ràdio el testimoni d’una persona totalment abatuda que volia denunciar un robatori que havia patit i la resposta que es va trobar a la comissaria de Mossos és que havia de tramitar una petició de cita prèvia. Com? A l’hora de posar una denúncia per un robatori potser el més necessari és fer-ho amb urgència, no? No es pot perdre el temps. Potser la rapidesa ajudarà a resoldre el robatori? Doncs resulta que no, que cal primer reservar, com aquell que vol anar a un restaurant. Segur que molta gent s’haurà trobat amb aquesta o altres situacions similars. L’únic que provoca l’administració amb aquesta resposta i aquesta manera d’actuar és que el ciutadà es senti impotent i amb la sensació que només vulguin comptar amb ell per cobrar els impostos. Oi que no donen cita prèvia per pagar els impostos? Sembla molt bàsic però és així. On queda el deure de l’administració d’atendre amb celeritat al ciutadà? No hi ha cap restricció ni cap mesura sanitària actualment que justifiqui la cita prèvia. On ha quedat allò d’estar al servei del ciutadà?

Subscriu-te per seguir llegint