La premsa de les coses

La multiplicació d’elements connectats a la internet de les coses, tant en espais públics com en llocs privats, és un dels perills que afecta els periodistes, i també les fonts i el públic, ja que els fa més vulnerables davant dels atacs dels hackers, com destaca la investigadora Anjuli Shere, adscrita a la Universitat de Harvard. Aquesta professora sosté que el prioritari és ajudar professionals dels mitjans i audiències a «navegar entre la incertesa que envolta la tecnologia»: durant una entrevista presencial o per videotrucada, en imprimir un document per bluetooth, en consultar un smartwatch... Tot això sense deixar de ser conscient de les «llacunes regulatòries» del present, que compliquen, encara més, aquest entorn. La mateixa denominació d’aquests sistemes, «internet de les coses», explica perquè s’estan desencadenant certs problemes. Així, per definició, aquests aparells formen ecosistemes complets. Per això, els desafiaments s’acaben superposant, ja que els pirates tendeixen a emprar deliberadament diverses categories d’eines. En aquest pla, com evidencia l’experiència recent, la comunicació entre les empreses i les autoritats és gairebé nul·la. Shere ja ha anunciat que està dissenyant un conjunt d’instruments perquè els integrants d’aquest col·lectiu entenguin quins perjudicis pot ocasionar la cinquena revolució industrial, sense que això signifiqui demonitzar-la.

Subscriu-te per seguir llegint