És ben cert que un oblit tothom el pot tenir. I el nostre estimat alcalde, Sr. Lluc Salellas, convençut que la ciutat que mana és un oasis de pau i tranquil·litat, no es cansava de repetir als seus companys de consistori: «Mireu, amics meus, si Girona és segura, completament segura que no deixo la cartera al seient del cotxe perquè en el moment de baixar no hi penso. Que si no deixo cartera, mòbil, fe de baptisme, credencials i el que faci falta. A Girona no es coneixen cap mena de robatoris. Faltaria més. Per això soc el seu alcalde. Puc dir –afegia– que tots els malfactors i gent de mal viure han tocat el dos de Girona».

Doncs no és cert, Sr. Lluc Salellas. Ja em sap greu que no pugui donar-li la raó. Però els fets són els fets. I a vostè en un moment d’oblit li han pispat el mòbil. I no s’han emportat res més, perquè –segons em diu un amic de l’Ajuntament– els seients del seu cotxe, com les arques municipals, estan més netes i polides que una patena.

Els fets del robatori es van produir el passat dia 9, quan va aparcar i va anar a deixar les seves filles a l’escola. En tornar cap al vehicle –sorpresa, sorpresa– es va adonar que el telèfon havia desaparegut com per art d’encanteri. Va mirar a tort i a dret –això sí, més a l’esquerra que a la dreta–, però sense cap resultats positiu! Desolat, destrossat, cap cot, va haver de reconèixer que a Girona al menys hi ha un lladregot. I ben segur que no pensava en cap polític. O potser sí? La resposta la té, naturalment, l’afectat. És a dir el senyor alcalde, Lluc Salellas, que per aquesta circumstància gens afalagadora, sap el que pateix tota víctima de robatori. Ara pot parlar –amb tota propietat– que Girona no és tan tranquil·la i segura com a vegades ens volen fer creure!