El futbol és una cosa de dones

El futbol ja no és una cosa d’homes, de fet, a Barcelona, és una cosa de dones. L’avorriment de veure un partit del primer equip masculí es cura mirant els 90 minuts d’un partit del Barça femení. Hi ha velocitat, jugades al primer toc, molts gols i sobretot actitud. Com que el futbol no és només un esport, sinó que també un espectacle que ha d’entretenir als aficionats; no tinc cap dubte què prefereixo veure els caps de setmana. I no és d’estranyar quan escoltes les declaracions d’en Xavi Hernández i les compares amb les de la Mapi León. Mentre el primer posa excuses de la temperatura ambiental, l’alçada de la gespa o la falta de motivació perquè hem guanyat la darrera lliga (sense recordar que ens van eliminar a la primera fase de la Champions), la Mapi, quan se li pregunta si estan avorrides de guanyar, fa unes declaracions d’amor i respecte cap a l’espectacle i els aficionats: Si jugues al Barça cap excusa és bona per no voler guanyar-ho tot, i si realment el que passa al primer equip masculí és que han perdut la motivació, el millor que podem fer és renovar tots els jugadors i l’equip tècnic. És veritat que si un intenta analitzar més profundament el problema, veurà una diferència abismal entre les dues seccions. Quan no hi ha autocrítica i quan el més important per a alguns és la darrera col·lecció de Gucci i no el partit que acabes de jugar, el futur només et pot portar cap al fracàs absolut. Si en el moment que un jugador, com va fer Gündogan, avisa públicament de la falta d’actitud i el primer que es fa és atacar-lo a ell, tinguem clar que aquest equip no arribarà a cap lloc interessant ni res que tingui a veure amb l’èxit.

En canvi, mires els darrers partits de l’equip d’en Jonatan Giráldez i només veus il·lusió per construir quelcom gran. Somriures, energia i ganes de millorar constantment. No només dintre del camp, fora també. L’equip tècnic del Barça femení no posa excuses a res, sinó solucions. I és clar, amb persones com en Jonatan o com l’entrenador assistent Pere Romeu, que és un d’aquells psicòpates del futbol que s’estudien cada jugador i cada partit –i que ben segur veurem entrenant algun equip de primera divisió masculina més aviat que tard–, doncs tot és més fàcil.

Si en Xavi em permet un consell, ja que soc un bon culer, el que li aniria bé al seu equip és fer un stage d’una setmana amb les noies per veure si es contagien una miqueta d’il·lusió i així ens tornen a fer gaudir com ho han fet durant molts anys ells, i com ho estan fent darrerament elles. Perquè el futbol ja no només és una cosa d’homes, és també una cosa de dones.

Subscriu-te per seguir llegint