Tancar la Sopa? No, fer-ne més i a més ciutats

A les onze del matí del 29 de juny de 1910, l’Associació de la Caritat, creada només tres mesos abans per l’Ajuntament i el Bisbat de Girona, servia el seu primer àpat per a la gent que malvivia als carrers de la ciutat. Avui, més de cent tretze anys després, desenes de persones es tornaran a acostar al mateix lloc. A l’edifici de La Sopa. Just al cor de la Girona antiga. En uns carrers que han canviat des de l’època en què el «menjador social» estava en mans de les religioses de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. El Barri Vell és ara un gran aparador turístic. Però si el 1910 a Girona hi havia gent que passava gana, a la Girona del 2023 també. En plena democràcia, i amb un alcalde d’esquerres a la plaça del Vi, hi ha gent que passa gana. I que no es pot pagar no ja un pis, sinó una habitació compartida per dormir en les nits d’un hivern que es va acostant. Aquella Sopa que, de la mà de la solitària abnegació de Sor Rosario, no va tancar les portes ni durant la Guerra Civil, continua sent avui més necessària que mai. Perquè està absolutament desbordada. Periòdicament, surten veus, més o menys en veu alta, qüestionant el manteniment de la Sopa al Barri Vell. La voldrien veure tancada o, com a mínim, reubicada en un gris polígon dels afores, lluny de les llambordes que trepitgen els turistes. Segurament, ni l’edifici, ni la ubicació ja són el lloc més idoni. I això genera no poques incomoditats a usuaris i veïns. Però el debat no hauria de ser si cal tancar, o traslladar, la Sopa. Els esforços haurien d’estar centrats a obrir més sopes. I no necessàriament han de ser a la mateixa ciutat de Girona.

El 1910, a la Girona de la Restauració, a l’Espanya d’Alfons XIII, podia tenir sentit que el «menjador social» estigués al costat dels grans edificis de l’església a la principal ciutat de la zona. Avui, amb els serveis socials públics assumint, com així ha de ser, el paper de la beneficència catòlica de fa cent tretze anys, la Sopa no ha de ser només al Barri Vell de Girona. Les sopes s’han de multiplicar a Figueres, a Blanes, a Olot, a Palafrugell, a la Jonquera... I arreu on hi ha, i continuarà havent, gent que necessitat un plat calent i un lloc per dormir. Només així la sopa gironina no vessarà.

Subscriu-te per seguir llegint