Pactar amb el diable Puigdemont

Pedro Sánchez paga a les enquestes haver pactat amb un diable que ell mateix ha contribuït a demonitzar. El diable és una creació de la narrativa humana, un personatge que serveix per objectivar la maldat, parlar d’ella en termes comprensibles, i confinar-la. És més suportable creure en Satanàs que admetre que el mal forma part de la naturalesa de tots nosaltres o és la cara fosca d’un déu que volem bondadós. De la mateixa podem imaginar-lo encarnat en persones concretes que pertanyen al costat fosc o han nascut amb la marca de l’infame. Per identificar-les observem, seleccionem i atribuïm; és a dir, demonitzem. La nostra diana poden ser simples individus però també nacions, gèneres (la dona, segons antics teòlegs) o ètnies (calen exemples?). Quantes salvatjades, quantes massacres, no s’han justificat d’aquesta manera? Primer demonitzes i després liquides entre aplaudiments. La democràcia tolerant en practica una versió suau: no s’acusa l’afectat d’enverinar pous, tirar nadons a l’olla o fer conjurs mortals, però sí d’altres perversions inacceptables. Durant els darrers sis anys, a Espanya s’ha demonitzat amb gran insistència la persona de Carles Puigdemont, el qual, segons la brama escampada per mil veus, ha dut a terme un cop d’estat, ha intentat escapçar la nació espanyola («pàtria comú i indivisible»), ha desafiat les lleis superiors de la democràcia, ha tingut tractes secrets amb els russos i ha gastat els diners de tots en els seus capricis separatistes. Aquest és el Puigdemont que s’ha pintat grotescament, i en el quadre hi ha moltes pinzellades de la brotxa del PSOE, partit signant del 155 i compromès a lliurar-lo carregat de cadenes. Després d’haver contribuït a posar-li banyes i cua, el líder socialista no es pot estranyar que l’acord de Waterloo li passi factura a la primera enquesta. Entre els seus propis votants el rebuig supera l’acceptació, i en el global, els contraris tripliquen els conformats. No, Sánchez, si pintes algú amb els colors del mal absolut després no pots pactar-hi sense conseqüències.

Subscriu-te per seguir llegint