L’economia de l’«streaming»

Un informe elaborat per la Motion Picture Association, organització sense ànim de lucre amb seu als Estats Units constituïda per vetllar pels interessos dels estudis cinematogràfics, demostra que, en només dues temporades, el mercat de les produccions digitals ha crescut un 36%. Així, mentre que el 2019 amb prou feines representava el 46%, el 2021 ja superava el 72%. En aquesta categoria s’inclouen tant els llargmetratges i les sèries com altres continguts d’entreteniment, ja siguin consumits als receptors de televisió intel·ligents o mitjançant dispositius mòbils. Només el 2020, les subscripcions als serveis de transmissió van augmentar un 14%. Netflix, amb aproximadament 231 milions d’abonats, va acabar l’exercici passat com a líder. Amazon Prime (205 milions) i Disney (164,2 milions) es van situar a la segona i la tercera posicions, respectivament. Amb tot, els problemes i les amenaces sobre l’estabilitat del negoci es mantenen. Per exemple, HBO Max ha cancel·lat o ha deixat de renovar diversos programes a la seva plataforma. Aquest moviment s’ha sumat al fet que Netflix perdés més d’un milió de clients el segon trimestre del 2022. Per al professor Luis Cabral, que és al capdavant del Departament d’Economia de la Universitat de Nova York, un dels factors que explica aquestes turbulències és l’enorme «canibalització» i la gran «fragmentació» a la indústria de les pantalles.

Subscriu-te per seguir llegint