Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Costa Subirós

Els adúlters

Si un dels nostres avis hagués volgut saber si entre els veïns que saludava pel carrer n’hi havia que tenien per costum fer el salt a la seva dona o al seu home no hagués tingut més remei que guanyar-se la confiança del confessor de la parròquia, suposant que als infidels no se’ls hagués extraviat la virtut del penediment. La web de cites Ashley Madison estima que a Espanya hi ha 1,7 milions d’adúlters, per cada cinc adúlters hi ha 4 adúlteres, les dones sense mantellina reivindiquen derogar la vigència del contracte de propietat carnal. La infidelitat és un negoci que proporciona guanys en molts sectors –ens ho explica Sandra Lopez Letón, especialista en temes econòmics en un article a El País– hostaleria, restauració, joieries, floristeria, botigues de roba, farmacologia, estètica, agències de viatges,... un món en alça, sinó que li preguntin a l’empresa Coartada que com el seu nom indica ofereix els seus clients coartades perquè les absències del llit conjugal estiguin justificades i netes de dubte, una empresa que besa els peus de Tinder, d’Only Fans i de les xarxes socials.

Temps enrere tot era per tota la vida, el vestit de mudar era l’escollit per dur dins el fèretre, la casa per tota la vida, la feina tres quarts del mateix... i per descomptat el meu home i la meva dona. Filla meva, perquè et vols separar, oi que no és un putero ni un borratxo! Un ull de vellut era un distintiu de la dona casada. Ara la gent volta per raons de feina o d’esbarjo, el sexe ha deixat de ser procreatiu per convertir-se en recreatiu, la temptació no només viu a dalt sinó en els quatre punts cardinals, la fidelitat ha deixat de ser un precepte, es persegueix la violència contra la dona, la geografia del plaer ha obert fronteres, es fan tallers on s’explica a les dones que no havia de ser una poma el que Eva oferí a Adam, sinó el seu clítoris, raó per la qual en els països que viuen en l’obscuritat es mutila l’ofrena al plaer com si fos el coll d’un escurçó.

L’enamorament és un escumós que aviat s’esbrava i per aquest motiu es desbrossen camins que procuren evitar caure en el parany de l’amor romàntic. Patricia Martín ens explica a El Periódico el que es coneix com a copartenitat. La situació típica seria el de la dona que li demana a un amic o conegut o a algú ben plantat que passi pel carrer si li podria donar un cop de mà en el seu desig de portar una criatura al món, criar-lo, educar-lo i mantenir-lo fins que sigui necessari. Si l’home accedeix se’l citarà a una clínica de reproducció assistida, se li entregarà un tub i se’l convidarà a entrar en una habitació perquè l’ompli amb l’assistència d’unes revistes o d’un vídeo. També es pot recórrer al mètode tradicional amb el risc que Cupido faci de les seves. Fins aquí la lletra és clara i sense esborraments, però què passarà a la pràctica, què passarà en el cas que cada membre de la parella no afectiva s’enamori d’una altra persona, com reaccionarà el nou vingut en adonar-se en l’embolic que s’ha ficat el seu amor. Els advocats de família recomanen que abans de fer-se de l’ONG copaternitat tots els punts han d’estar escrits i firmats. Si em permeteu, la copaternitat és un embolica que fa fort. En el mateix diari Alba Giraldo informa sobre el proper casament de l’artista de Mataró Alícia Framis amb un holograma creat amb IA a partir dels perfils de les seves parelles anteriors, si bé es tracta d’una performance: The first woman to marry a hologram i que forma part del projecte internacional rupturista: The Hybrid Couple, és una idea de ben aprofitar per la gent encuriosida per les maneres futuristes de convivència.

Compartir l'article

stats