Els rivals ja tracten el Girona com un gran

Segons Rubén Baraja, l'entrenador del València, va ser "una llàstima que, amb el bon partit que hem fet, no ens hàgim endut res". Baraja entén per "bon partit" haver arribat un parell de vegades a la porteria contrària i amb una possessió de la pilota del 24%, la més baixa de l'equip valencianista, com a mínim, des de la temporada 2005-06, segons el compte d'estadístiques OptaJose. El diari Superdeporte també considerava que el València havia fet un bon partit: "Stuani va llançar per la borda l'immens treball del València", escrivia Rafa Jarque. Estem parlant d'un partit en el qual s'enfrontaven un club que compleix la seva quarta temporada a Primera Divisió, i que la copa més gran que té a les seves vitrines, si encara és guarda, és la del General Moscardó, un torneig que es jugava els anys del franquisme quan acabava la lliga, contra un València que ha guanyat sis lligues, vuit Copes del Rei, una Recopa, ha sigut dues vegades finalista de la Champions i és el quart equip amb més puntuació històrica de la lliga.

Michel ha aconseguit que els rivals tractin al Girona com un equip gran i es conformin a fer un bon partit defensivament. Així ho han plantejat Rubén Baraja (València) i Rafa Benítez (Celta) amb uns límits salarials de 85,5 milions els valencians i de 79,8 els gallecs, per només 51,9 el Girona. Cert que als dos els podia haver sortit bé, però la gasiveria s'acostuma a pagar cara en el futbol. El Girona va acabar guanyant ambdos partits perquè va ser l'únic que va buscar decididament la victòria: amb el pas dels minuts, el cansament facilita els errors (veure els del valencianista Mosquera) i només ho pots aprofitar si ataques amb convicció. L'Athletic de Bilbao també va preparar un molt bon plantejament defensiu, però, en aquest cas, buscant alhora la porteria contrària i amb bones combinacions ofensives. Per això, no va perdre.

Els equips ja tenen molt ben estudiat al Girona i, a partir d'ara, s'enfrontarà a rivals ultradefensius, sobretot dels equips de la part baixa i, per tant, haurà de trobar la fórmula per contrarestar aquest nou escenari que, en teoria, no és el que li correspondria. Atacar contra defenses molt tancades, que no et deixen espais, dificulta el joc, però és el peatge que s'ha de pagar per la gran temporada que està realitzant l'equip. Per sort, aquest Girona té recursos ofensius, perseverança i una ambició il·limitada. Ara, només falta, si és possible, trobar el desllorigador contra els equips de la part alta (2 punts de 9 contra Reial Madrid, Reial Societat i Athletic Club). Barça, Betis i Atlètic de Madrid, abans del final de la primera volta, ens mostraran fins on pot arribar aquest Girona galàctic.