Fugir d’estudi

L’informe del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants (PISA, segons les sigles en anglès) de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) és un dels indicadors actuals més influents quant a la salut del sistema educatiu d’un país. En l’últim, acabat de presentar, que fa referència a l’any 2022, els resultats per a Catalunya són francament preocupants: baixem estrepitosament en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, i tenim més alumnes que pateix assetjament escolar. Sense menystenir altres fonts, durant tots els anys que he estat cap d’estudis i director d’un institut públic, he defensat l’informe PISA com a una eina d’autoconeixement fonamental —recordem que no hi ha aprenentatge ni per als individus ni per als sistemes que no contempli tant les fortaleses com les mancances d’un mateix.

Ara bé, l’autoconeixement i, en conseqüència, la capacitat de correcció no funcionen si ens desprenem de la responsabilitat pròpia. Per això les explicacions que ha donat la l’autoritat educativa a través d’Ignasi Garcia Plata (secretari de Polítiques Educatives) i Joan Cuevas (director general d’Innovació, Digitalització i Currículum), són, dit ras i curt, escandaloses. Segons el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, els mals resultats es deuen en alt grau a la situació de pandèmia i a l’elevat nombre d’immigrants. Si la pandèmia és un dels factors que ens han afectat, què hem d’entendre, que admetem que les nostres polítiques no van estar a l’altura en aquells moments tan complicats? O bé que els treballadors i treballadores —llavors jo mateix era un dels milers de directors que fèiem front a molt amb molt poc, però convençuts del nostre deure social— no vam atendre prou bé les lliçons? D’altra banda, que potser els immigrants no formen part de la nostra realitat educativa? Ens estan dient que tenim molts alumnes d’alta complexitat, usualment castigats per la pobresa, l’absentisme i entorns desfavorits en tots els sentits, però que els seus nivells de comprensió lectora no poden ser valorats dins del conjunt? Tal vegada m’he perdut alguna cosa, però em pensava que una de les funcions essencials d’un sistema educatiu avançat és la de compensar els desequilibris i les manques d’oportunitats entre tots els nostres alumnes, i guardar els seus resultats sota la catifa no em sembla una via afavoridora per a ningú. Quan l’acumulació de la catifa és massa gran, en passar-hi per sobre, ensopeguem. 

Que consti que prefereixo estar entre els integrats abans que amb els apocalíptics, però les coses s’han de dir pel seu nom, i com a servidor públic i càrrec electe que soc, no puc aprovar que en un tema tan fonamental com és l’educació, tirem pilotes fora amb tanta descaradura. Anem al moll de la qüestió i admetem que ni la valoració de la pandèmia ni l’atenció a l’alumnat més vulnerable es podran treballar amb seriositat si el govern d’Esquerra Republicana de Catalunya que lidera les nostres directrius educatives no fa uns altres deures abans —ai, espero no resultar poc polit parlant de “deures”. En primer lloc, és urgent bastir polítiques en les quals el coneixement i l’expertesa dels mestres i professors ocupi un paper protagonista, i no tant les entelèquies de determinats gurus i grups d’influència. En segon lloc, hem de restituir l’educació i l’ensenyament en el lloc social que li correspon, començant per estrènyer els llaços entre les famílies i els centres educatius, en comptes de conselleries que n’atien la desafecció —tenim encara ben presents les estratègies de l’exconseller González Cambray. Els resultats de les proves PISA no han estat catastròfics per la COVID-19 o l’alumnat immigrant, sinó per l’absència d’una política educativa ferma, massa temps emmascarada amb iniciatives erràtiques.

Podem fer tants discursos com vulguem, cobrir-nos les espatlles amb els tecnicismes més sofisticats i fer veure que les responsabilitats pròpies són culpes alienes, però tant la realitat com el camí s’imposen: la realitat és que hi ha molt marge de millora en el nostre sistema educatiu, i el camí només passa per l’entesa i la inversió. Entesa entre els diferents sectors que formem part de la comunitat educativa, i entesa entre els diferents colors polítics que legítimament representem la diversitat de la nostra societat catalana. Inversió contundent en el que cal realment, que són ràtios amb menys alumnes per aula, centres amb infraestructures i equipaments a l’altura, itineraris i atencions per a l’alumnat molt més personalitzats i professionals amb millors condicions laborals, perquè, no ens enganyem, els objectius de país s’han de sostenir amb uns pressupostos a l’altura de les expectatives. La solució per aquesta “situació d’aprenentatge” —no en diem “problema”, no fos cas que feríssim algú— que plantegen els resultats PISA 2022, és ben clara, i qualsevol intent de mirar cap a un altre costat és, senzillament, fugir d’estudi.

Subscriu-te per seguir llegint