Comprensió lectora a la conselleria

Aquesta història va passar fa uns quants anys, amb la qual cosa la gravetat de l’assumpte encara és més gran. Un periodista acabat d’arribar a Diari de Girona va rebre un encàrrec del cap de redacció. Res de l’altre món, tenint en compte que era nou i no comptava ni amb la confiança suficient, encara, ni se sabia fins a on arribaven els seus coneixements. Unes quantes trucades una mica de recerca i ja tindria un dels seus primers articles preparat per ser publicat. Va sortir del despatx amb les quatre dades bàsiques per cercar la informació. Poca estona després, es va acostar a la taula del responsable i li va dir que no trobava un número de telèfon. «On l’has buscat?», va ser la pregunta. «A Internet», la resposta. «I a la guia telefònica?», va repreguntar el cap. «Quina guia?». No feia tants anys que Internet començava a ser hegemònic i els «llistins», com es deien abans, no en feia gaires menys que estaven perdent l’exclusivitat, però encara existien i eren útils. El noi no sabia buscar un telèfon si no era a Internet i després de posar el nom a la xarxa i no obtenir cap resultat, va ser incapaç de buscar alternatives i va demanar ajut a qui li havia encarregat la informació.

És una anècdota, possiblement un pèl extrema, perquè no sol ser habitual trobar-se en situacions com aquesta, però m’ha vingut al cap després d’haver llegit els resultats a Catalunya de les proves Pisa. Més que l’informe en sí, el que m’ha sorprès és la rapidesa en què la conselleria va sortir al pas del desastre i l’«excusa» que es va utilitzar per treure’s la pols de sobre sense cap mena de vergonya. El secretari de Transformació Educativa del Departament d’Educació, Ignasi Garcia Plata, va atribuir els resultats a la «sobre representació de l’alumnat immigrant» i va afegir: «En aquesta prova la representació del perfil immigrant és del 24% alumnat, malgrat que el percentatge real a les aules catalanes és del 15%, cosa que distorsiona les dades (...) Cauen especialment els resultats als països amb entorns amb més complexitat».

Potser és que en aquest país estem tan acostumats a desviar sempre les culpes a l’exterior que quan ens topem de front amb unes dades negatives sobre l’ensenyament no entra al cap que, encara que sigui només en part, és responsabilitat pugui ser nostra. És per això que la primera reacció a l’informe Pisa va ser culpar a la immigració, com si a la resta del món no existís aquest fenomen. Com si Catalunya fos l’únic territori que rep immigrants. Potser el fracàs és no haver sabut integrar els nouvinguts i els fills dels nouvinguts a les escoles i instituts. Ningú diu que sigui fàcil, que no ho és. És un repte que no hem sabut gestionar de forma adequada, com tampoc ens n’estem sortint gaire bé en fer funcionar el sistema educatiu en general. Admetre les debilitats, els errors i les mancances és el primer pas perquè en propers informes Pisa acabem millor posicionats. Canviar cada dos per tres les directrius, les normatives, la manera de puntuar, els percentatges obligats d’aprovats o suspesos no és a millor manera de tenir un sistema educatiu seriós i eficaç.

Les crítiques rebudes per aquesta descarada primera reacció, van obligar el departament a admetre l’error en l’anàlisi (?) quan no havien passat ni 24 hores de la intervenció de Garcia Plata. L’endemà, el panorama ja era diferent. El govern ja tenia «confiança completa en la qualitat i el rigor de les proves». Ja havia intentat esbrinar què podia haver passat i en una nota s’afegia que «ens hem posat en contacte amb els responsables de Pisa i hem clarificat la qualitat de la mostra (...) Les divergències en la interpretació de la representativitat de la mostra han quedat resoltes i s’han pogut descartar tots els dubtes». Cap representant i menys el que havia posat la pota fins al fons de la bassa el dia anterior van sortir a donar explicacions. Una simple nota informativa. I l’endemà de l’endemà, una nova intervenció reconeixent els mals resultats i posant èmfasi en el fet que potser s’havia oblidat una de les coses bàsiques: saber llegir, la comprensió lectora. Doncs potser sí, potser el que els falta a alguns dirigents del departament és precisament comprensió lectora que, en cas d’haver-la tingut, haurien sabut interpretar els resultats a la primera o haurien sabut trobar el valor per admetre’ls.

Subscriu-te per seguir llegint