Josep M. Lari i la memòria fotogràfica

La tecnologia digital i els telèfons mòbils capaços de captar imatges amb força qualitat poden afavorir una banalització de la fotografia. Les xarxes socials en van plenes. Fer i compartir una fotografia no requereix gaires coneixements tècnics ni preparació. Se’n poden fer moltes i descartar-ne les que no ens agradin. Però la fotografia va començar a disposar de les primeres càmeres en blanc i negre dins la primera meitat del segle XIX, amb productes químics, plaques de vidre i un considerable lligam amb la pintura, per l’anomenat pictorialisme, quan s’hi cercava una aproximació artística. No fa pas tant de l’ús general de la fotografia analògica amb rodets de pel·lícula que permetien un nombre limitat d’instantànies, que calia, doncs, preparar amb atenció . Recentment s’ha publicat el llibre de Josep M. Lari Mirambell La popularització de la fotografia domèstica a Barcelona. Farmacèutic i podòleg de professió, nascut l’any 1903, va fer milers de fotografies. Centenars de negatius estereoscòpics seus conservats per la família van incorporar-se l’any 2021 al fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i ara se n’ha editat una mostra en un llibre d’un interès extraordinari. No es tracta pas d’unes imatges creades amb una vocació estrictament artística, encara que reflecteixen sovint la sensibilitat i el criteri estètic de l’autor, com en les fotografies d’estudi o d’alguns personatges, sinó que semblen sorgides de la voluntat de captar i preservar instants valuosos i singulars de la seva vida personal, però també de la història col·lectiva. En aquesta esplèndida col·lecció, hi trobarem els retrats de la seva família però el volum conté, a més, fotografies que constitueixen un document extraordinari sobre el barri de Gràcia de Barcelona (plaça Raspall, la Torre del Rellotge, les festes majors...), però també de l’Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc, incloent-hi el Parc d’atraccions a la Foixarda o la Torre Jorba, del ferrocarril i les seves estacions, del Parc Güell, de la Rambla, del passeig de Gràcia o del carrer Pelai. Un esment específic mereix la presència dels cartells electorals amb els presidents Macià i Companys durant el període republicà, però també del telefèric, transatlàntics i embarcacions i cistelles de peix de pescadors al Port de Barcelona. Ara bé, el fotògraf Josep M. Lari Mirambell va molt més enllà de la ciutat de Barcelona, a l’hora de recollir i guardar imatges. N’hi ha de Montserrat i el cremallera, de Sant Cugat del Vallès, de l’Aqüeducte de les Ferreres de Tarragona, dels molins de vent i el tramvia a Mallorca, de l’estàtua d’Indíbil i Mandoni de Lleida, del pas del Cardener per Manresa,... Dins el llibre es dedica un apartat important a Almatret per la vinculació de la família Lari. Hi trobem l’Ebre, els carrers, els animals de càrrega, els esports, les excursions, les festes, els safareigs, els càntirs,... Un veritable tresor de memòria.

Subscriu-te per seguir llegint