PISA, immigració i pobresa

Ni immigració ni pobresa expliquen els mals resultats educacionals que indica l’informe PISA. Als anys seixanta, a Salt, com en molts altres pobles catalans, la majoria érem de famílies pobres que no teníem ni calefacció, ni cotxe, ni una trista enciclopèdia a casa. I molts vam estudiar i ens en vam sortir amb bons resultats.

El problema real és la manca d’autoritat dels mestres i professors, que estan sols davant de les normatives de la Conselleria i dels capricis dels pares, alguns massa permissius i tolerants amb la seva mainada mal educada; i també hi ha el problema dels plans d’estudis que no premien l’esforç i que pretenen que la mainada dedueixi «per si mateixa» el teorema de Pitàgores.

No es pot tirar endavant amb un ensenyament en què s’arriba als 15 anys sense saber situar els fets en l’espai (geografia) ni en el temps (història), i en què molts alumnes són incapaços de resoldre sense calculadora una divisió de més de tres xifres. Això, sense comptar que no llegeixen i, per tant, no saben escriure tres línies de text amb coherència. L’ambient a classe no afavoreix que els que volen aprendre de veritat es puguin concentrar en el que intenta explicar el mestre. Cal disciplina, esforç i mètode. Tota la resta de «solucions» pedagògiques no són res més que fum.