Desenrampar l’escola

El Govern de Catalunya no utilitzarà electroxocs contra els problemes educatius. L’anunci és tranquil·litzador, perquè els riscos de la teràpia electroconvulsiva són de coneixement universal d’ençà la pel·lícula de 1975 Algú va volar sobre el niu del cucut. Jack Nicholson hi interpreta un pres comú que simula bogeria per ser derivat a un psiquiàtric, on acaba sonat de veritat quan li fregeixen el cervell amb descàrregues elèctriques.

Tot comentant al Parlament els mals resultats de PISA, el president Pere Aragonès va afirmar: «La comunitat educativa demana que no fem electroxocs ni mesures superficials davant d’aquesta situació». En lloc de córrer amunt i avall amb el dossier de l’informe a les mans, proferint esgarips de pànic i suplicant «una mesura, el meu cavall coix per una mesura!» (com semblaven reclamar els qui demanaven gabinets de crisi el primer dia), el cap de l’executiu ha anunciat que convocarà tots els partits a una cimera per analitzar la situació i acordar enfocaments. Ja els aviso que una de les conclusions serà que «no tenim diners a causa de l’infrafinançament». I serà tan cert com que això i prou no ho explica tot.

L’anunci s’ha rebut amb sornegueria i s’ha adaptat la dita napoleònica sobre les comissions, que ara seria: «si no saps resoldre un problema, convoca una reunió». Però si ens ho mirem seriosament estarem d’acord que la política educativa s’ha d’abordar amb un consens que l’aparti de les batalles partidistes de curta volada; un requisit que ja coneixíem abans que PISA ens posés les galtes del color del tomàquet.

Dels polítics que hem triat (sí, també és culpa nostra) en depèn que es posi en marxa una dinàmica profitosa o que tot plegat s’encalli en astúcies i petiteses. Es captindran com veritables savis o com infants a l’hora del pati? Els electroxocs de la pel·lícula deixaven catatònic al protagonista; ves que no arribem al mateix lloc. L’electroxoc enrampa, i el que toca ara és desenrampar la musculatura de l’escola.

Subscriu-te per seguir llegint