Malgrat Marfan

La primera vegada que vaig parlar amb Martijn William Zimri Teerlinck va ser per Twitter. Acabava d’escoltar el seu primer senzill, firmat com The Child of Lov, i vaig compartir l’enllaç de la cançó i un comentari positiu –en forma d’equació matemàtica– en aquesta xarxa social. Als pocs minuts, ell mateix em va respondre, perquè la meva ocurrència li havia fet molta gràcia. I, a partir d’aquí, vam mantenir una conversa intermitent. El diàleg disfuncional es va interrompre ara fa 10 anys. Aquest genial músic i poeta neerlandès –nascut a Bèlgica– va morir el 10 de desembre de 2013. Només mig any abans havia publicat el seu àlbum de debut, amb col·laboracions de figures tan rellevants com DOOM, Damon Albarn i Thundercat. Va marxar amb 26 anys, després que es compliqués una operació programada per culpa de la síndrome de Marfan, la malaltia que ell patia i que fa poques setmanes també em van diagnosticar a mi. Malauradament, el seu cas era greu; el meu, per sort, lleu. Segurament el nedador estatunidenc Michael Phelps, l’esportista olímpic més condecorat de la història, amb 28 medalles, sigui el pacient més conegut del món. Serveixin aquestes modestes línies per retre’ls, a tots dos, un homenatge. I també a la resta de persones amb Marfan.

Subscriu-te per seguir llegint